I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ORIGEN DEL MONESTIR DE S. PERE DE RODA
sigui que diu aquell llibre que quan les varen portar hi havia també amb
elles les de l'apòstol Sant Pere i ara en canvi no ho diu, cal deduir d'això
que en algun temps en què se tornà a descobrir la cova hi foren trobades
les relíquies, degueren deixar allà mateix totes les altres, tret del cap i
del braç de Sant Pere que degueren tornar a Roma. Entenent-ho així no
trobem cap contradicció amb el que sobre aquest particular deixem aquí
escrit i el que universalment professa la Santa Església Romana, quan
diu que el cap de l'apòstol Sant Pere és a Roma i allà hom el mostra
juntament amb el del seu soci i coapòstol Sant Pau. I és molt possible
que tot això s'hagi esdevingut així en diferents temps. Perquè si llegim
Guillem Duran en el seu «Racional», hi trobem que una temporada estigueren
dividits els cossos d'aquells dos sants apòstols. I encara pogueren
estar en algun temps el cap i el braç a Catalunya i després tornar-los a
Roma».
Segueix Pujades en el paràgraf següent explicant les coses i fent
aquests comentaris: «En tota la resta referida aquí i treta d'aquell llibre,
bé pot hom advertir que no s'aparta de la raó, ni molt allunyat del que
diuen les comunes i públiques històries. Perquè si llegim Marc Antoni
Sabèlic, i Platina, en la vida de Bonifaci IV, a Illescas, el Pergomense,
Mejía en la Imperial, i Hartman Schàdel, trobarem que en els darrers
dies de l'imperi de Focas, en el pontificat de Bonifaci IV, a l'any 608 de
Crist, segons Mateu Palmerí i Baroni, o en el 611, segons Marià Scot i
Pere Mejía, Cosroes, rei de Pèrsia, va prendre tota la Mesopotàmia, part
de Síria, Armènia, Capadòcia i la santa ciutat de Jerusalem; va robar la
santíssima creu. de Crist Nostre Senyor i altres relíquies, profanant les
coses sagrades amb tanta velocitat i rapidesa, que primerament va saber-se
a Occident la victòria que l'empresa de la guerra. Per això és que no
sembla irregular que en vista del que s'esdevenia a Orient, així com el
que s'esdevenia a l'Àfrica, les calamitats de tota Itàlia per la guerra dels
Huns i altres malvestats que hom pot llegir en els susdits escriptors,
tement la potència dels enemics de la fe, deliberessin el Papa, el clergat i
el poble de Roma de posar en seguretat aquelles santes relíquies, no fos
cas que acabessin totes profanades com eren profanades les de Jerusalem.
Majorment éssent cert, com ho és, el que diu Cèsar Baroni, que l'any 610,
el Papa Bonifaci IV va celebrar un concili romà, en el qual, després de
decidir algunes dificultats vingudes d'Anglaterra, varen tractar-se altres
coses de la veneració de les relíquies de l'apòstol Sant Pere i d'un mo­
nestir especialment fundat a honor seu. Que tot és confirmació de la fe
215