I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

MANUEL BASSA I ARMENGOL
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE ELS SEGELLS
CISTERCENCS DE LA PRIMERA ÈPOCA
En el curs dels gairebé cinquanta anys que hem dedicat a estudiar
aquesta faceta de la història anomenada sigil·lografia, hem hagut de
procurar comprendre les dificultats que presenta, alhora que descobrir la
col·lecció de característiques particulars dins la constel·lació d'aspectes que
formen el seu tot.
L'heràldica, que és generalment el contingut de la sigil·lografia, és
una ciència que avisa, que parla, que pregona amb la veu alta i clara de
la perennitat lapidària, l'exponent de la seva grafia universal.
Els primers frares que vingueren a Catalunya a fundar la primera
casa del Císter portaren la creu de Tolosa.
Uns, que segles enrera anaren a França a fundar una casa de religió,
portaren un senyal, potser el del seu país o del seu poble, que era un
elefant amb la clàssica torre a l'esquena i amb diverses palmeres al seu
entorn. La casa que fundaren a França s'anomenà «de la Gran Selva».
Aquesta gran casa a través de diverses reformes i contra-reformes,
anà a pertànyer a l'Orde del Císter, bo i conservant, a través de totes les
reformes, la seva marca de procedència, que ja hem descrit.
La casa primitiva degué ésser fundada el segle vil o viu; el Monestir,
com a tal, es fundà el 1140. És evident la procedència asiàtica. A Europa
mai no s'hauria acudit a ningú de posar com a marca d'un monestir un
elefant amb una torre com les que són utilitzades per a viatjar a l'Àsia,
ni inventar-se un títol com el de la Gran Selva.
Quan l'Orde de la Gran Selva arribà a Europa, hi havia ja bon nom­
bre de cases de religiosos escampades arreu. La seva vida era tancada i
13