I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

EL PRETÈS MONESTIR D'ANCOSA
documents no traspua la vida monàstica a Ancosa; sempre hi és referida
a Valldaura.
Els documents més tardans relacionats amb Ancosa ja no poden interessar
al nostre objecte. El monestir ja havia estat establert a Santes
Creus, a les ribes del Gaià.
Els motius del trasllat, segons els cronistes domèstics
Cal no dubtar que els monjos no es trobaven còmodes a Valldaura.
Que cercaren un altre lloc, és evident. Que aquest lloc podia haver estat
Ancosa, és molt versemblant, encara que aquesta circumstància no es reflecteixi
en cap dels documents que coneixem relacionats amb les propietats
monacals a Ancosa i referits als seus primers anys. A Santes Creus hi
hagué una tradició arreladíssima i antiquíssima que Ancosa fou demanada
al comte de Barcelona per a remeiar els inconvenients de l'establiment
de Valldaura, i que no els satisféu. Si no s'hi arribà a establir permanentment
i definitivament la comunitat és perquè aquest propòsit va
fallir.
El més antic cronista de la casa que es fa ressò d'aquesta qüestió és
l'esmentat fra Bernat Mallol. Segons ell la propietat de Valldaura era
petita i no hi havia manera d'ampliar-la per causa del veïnat poc propici
a la pau i tranquil·litat que calia als monjos, que demanaren un altre lloc
al comte de Barcelona; aquest lloc els fou donat a Ancosa, on el mateix
comte els féu bastir el nou monestir "\
24. AHNM, Cod. 459, f. 6: «Quia locus de Valle Laurea, ubi prefatum monasterium
extiterat fundatum, erat valde angustum et prefati abbas et monachi facultatem
non habebant ampliandi se propter vicinitates et habitaciones hominum a quibus ardenti
animo affectabant esse separati ut cum tranquillitate animi et sine perturbatione
Dei serviré possent; scientes dictum excellentissimum Comitem Raymundum Berengarii
habere afeccionem devotam erga ipsos, ipsum supplicaverunt ut in sua pàtria eis
locum idoneum assignaret ubi suum valerent mutare monasterium; qui dictus Exmus.
Prínceps dedit et assignavit in termino de Ancosis cum certis afrontationibus ibique
dictis abbati et conventui monasterium edificavit».
Aquest text mallolià, conegut a través de la transcripció que en 1720 en féu fra
Domingo —BPT, Cod. 166— ha estat, fins ara, l'única base del coneixement del
pretès trasllat. Val la pena, amb tot, destacar com els edificis d'Ancosa foren obra del
comte Ramon Berenguer, detall menystingut pels tractadistes.
117