I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOAN MERCADER I RIBA
3.— ELS ESDEVENIMENTS POLÍTICS DE 1808 A 1835 i LLUR
REPERCUSSIÓ EN EL COBRAMENT DELS RÈDITS MONÀSTICS
L'anàlisi que acabem d'efectuar en els censals i censos que hem trobat
registrats dels monestirs de Poblet i Scala Dei, pel que fa referència a
la seva valoració quantitativa i a la projecció corresponent en els diversos
estrats socials en algunes comarques de la Catalunya Nova, no tindria
l'interès que li hem atribuït, si no s'hi donessin unes circumstàncies històriques
determinades, la incidència de les quals damunt d'aquells rèdits
monàstics els farà refractar ostensiblement.
Veiem en primer lloc la ruïnosa Guerra del francès (1808 a 1814),
que pel sol fet d'haber desballestat i fins i tot eixugat momentàniament
totes les fonts de riquesa dels pobles peninsulars, hauria estat més que
suficient per interrompre o entorpir la percepció normal de les rendes
conventuals a Catalunya. En un altre aspecte més polític, la decisió de les
Corts del trienni constitucional de 1820 a 1823, de suprimir les cases
monàstiques i apropiar-se les finques i drets que poguessin pervenir dels
monjos i frares secularitzats forçosament, hagué de repercutir damunt
dels al·ludits monestirs, cosa que es traspuarà prou bé en les apuntacions
estudiades. La represa pels religiosos de l'administració de llurs propietats
després que Ferran VII s'hagué vist restablert en el seu poder absolut
l'any 1823, i la por també, per part dels monjos pobletans o cartoixos,
de perdre definitivament un dia no massa llunyà el seu status econòmic,
accelerà, com veurem, el funcionament de la fiscalitat monacal en aquest
darrer període ferranià i en els anys, precisament immediatament anteriors
a la crema de convents de 1835 i a l'exclaustració dels frares. Com
a colofó detectarem l'influx de la Desamortització, en aquests senzills
quaderns d'anotacions de censals i censos, per descomptat abans d'ésser
traspassades a mans particulars les finques monacals.
A) Censals i censos extingits pràcticament amb la Guerra del
Francès, per la interrupció de les pensions consegüents
Segons es pot deduir dels apuntaments del Llevador susdit, tant els
censals com els censos de Poblet i Scala Dei es portaven amb un cert
desordre, i les pensions que anualment havien d'ésser satisfetes per part
192