I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

GARSIAS M. COLOMBÀS
ELS DARRERS ANYS DE L'EREMITORI
DE MONTSERRAT
El 1911 la «Revista Montserratina» va dedicar un número extraordinari
a commemorar la destrucció de Montserrat per les tropes napoleòniques.
L'esmentat fascicle conté un llarg i documentat article del pare
Bonifaci Soler, que sota el títol impropi Extinción de los ermitanos de
Montserrat (pàgs. 423-478), ens dóna un veritable resum de tota la
història del nostre eremitori; només les 16 pàgines últimes s'ocupen
pròpiament dels ermitans del segle xix. Indisputablement, el pare Soler
es mostra massa sistemàticament favorable i àdhuc partidista dels ermitans
contra els abats i la comunitat cenobítica de Montserrat. Per això, basantnos
en una documentació molt més àmplia que la que estava a disposició
del pare Soler, i seguint fidelment un criteri severament imparcial, hem
refet la trista història de l'eremitori montserratí des de finals del segle
xvni. Heus-ne ací un petit resum.
Vers el 1800 les ermites i els ermitans de Montserrat presentaven un
aspecte força florent a llurs visitants. Ens consta per les narracions que
ens han deixat diversos viatgers de la Il·lustració, com Wilhelm von
Humboldt i Alexandre Laborde. Tots lloen no solament la magnificència
de la naturalesa, sinó també la netedat i pulcritud amb què els ermitans
tenien les seves capelles i casetes i conreaven els seus hortets. Encara que
no tots fossin catòlics ni tan sols tinguessin un veritable esperit religiós,
i per tant no poguessin comprendre bé l'ideal eremític, reconeixen l'aus­
teritat de vida, la pietat, l'hospitalitat dels anacoretes montserratins, gent
senzilla i de poca cultura, però, llevat de rares excepcions, serena, amable
i edificant. Parlant del nostre eremitori, més d'un evoca els Pares del
desert i fins i tot el Paradís terrenal i els Ancians de l'Apocalipsi!
Els documents d'aquesta mena són força interessants. Però molt més
85