I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP BAUCELLS I REIG
El termini assenyalat s'allargà una desena d'anys. Ultra el conjunt de
raons precedents, s'hi ajuntà l'absència del bisbe motivada per la reconquesta
de València, el llançament d'interdicte contra el monestir, i la
mort de bisbe i papa el mateix any 1241. També una sèrie de motius
interns retardaren dos anys l'elecció de nou prelat 36 . Mentrestant, però,
els esmentats Delegats —anomenats jutges a la documentació posterior—,
porten a cap una investigació molt completa. Així s'arribà a la conclusió
en temps del Papa Innocenci IV, del bisbe fra Pere de Centelles, i de
l'abat fra Pere d'Amenys, en la reunió tinguda al castell de Sant Just, a
Lió. Foren procuradors el monjo Elias i el clergue Guillem de Rovira.
Essent la discussió sobre la subjecció i exempció del monestir —com
ja hem vist— les dues parts aportaren documents i proves pertinents:
abat: privilegia romanorum pontificum, sentenciam delegatorum
judicum, et alia documenta, prescripcionem vero seu privilegiorum
usum per testes.
bisbe: quod abbas ipsius monasterii ad sinodum ipsius venerit et
quod barchinonensis episcopus, qui pro tempore fuerat, alia exercuerit
in predictis que non consueverunt episcopi in exemptis monasteriis
exercere.
El Papa encomenà la qüestió a Mestre Joan Astense, capellà i auditor
general de Causes del Palau Pontifici, qui donà sentència en el lloc esmentat
el dia 21 de juliol de 1247. A la vista del «libellum» i resposta, i
atenent les proves, dicta que
cum per ea que fuerunt proposita et ostensa abbas ad plenum exempcionem
in predictis non probaverit, prenotatus barchinonensis episcopum,
de eiusdem domini Pape speciali mandato, duxi a peticione
eiusdem sentencialiter absolvendum, per diffinitivam declarans sentenciam
:
— dictum monasterium barchinonensi fore episcopo tanquam suo
diocesano subjectum. Ita tamen quod preter procuracionem, racione
visitacionis debitam, nichil amplius in eodem monasterio habeat vel
exigat aliquo tempore barcinonensis episcopus temporale.
— Venim quod dictus abbas per privilegium Benedictí et alia documenta
sufficienter probavit ut chrisma, sanctum sanctificacionis
36. Cf.. PUIG, pàgs. 200-201.
44