I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

INCIDÈNCIES DAMUNT LA PROPIETAT MONACAL CATALANA
L'administració del Crèdit Públic resultà molt més exigent que no
pas l'antiga dels religiosos, en importunar els deutors d'aquestes pensions
de censal que arrencaven de 25 anys enllà en alguns casos, i en d'altres,
fins i tot, les havien interromput llur abonament enmig de la Guerra del
Francès. Això degué obrir, evidentment, els ulls a la fiscalitat monacal,
la qual a partir del recobrament de tots els seus drets de propietat i
senyoria en 1823 es mostrà més rigorosa que mai en la percepció de les
rendes acreditades. Remarquem, si més no, que entre 1824 i 1835, l'any
de l'exclaustració dels ordes regulars, s'incrementen en gran manera les
quantitats que van ingressant, ara amb una normalitat desacostumada,
en les arques dels monestirs catalans que hem estudiat. El 76 % de les
reclamacions de censals de Poblet han d'inserir-se en aquest període, i
semblantment el 44 % dels de Scala Dei, que per la imprecisió dels registres
sense cap inconvenient podria remontar el percentatge de 72 %, pels
motius que ja hem exposat. De la mateixa faisó en els censos propis de
Scala Dei s'esdevindria una cosa semblant: en total, la xifra que en
resulta per diversos conceptes se'n va al 69 %. Remarquem altrament,
respecte dels censos reals de la susdita cartoixa que els índexs globals
del període indicat de 1824 al 1835, voregen un altre 70 %, talment
com s'esdevenia en els censos propis i de la mateixa manera que en els
censals de Scala Dei i de Poblet.
Anàlogament al procedir del Crèdit dels constitucionalistes, la fiscalitat
conventual, agreujada en el segon interval absolutista del regnat de
Ferran VII, importunà els seus recalcitrants deutors per al lliurament de
les pensions de feia 16 o més anys. Com a casos extrems esmentem que
Poblet reclamà censals escaiguts el 1793 i el 1794, i que al Comú de
Vinaixa li foren exigides en 1832 les pensions de 1796. Però l'exemple-
rècord —que ens ha semblat inclús incongruent— ens el dóna la reclamació
feta a Mateu Breda, de Vilaverd, respecte a rèdits envellits de 67
anys, en franca contradicció amb allò que el Dret català preceptuava. La
fiscalitat cartoixana es comportà d'una manera semblant, per bé que no
hem sabut trobar que reclamés pensions de censos o censals per damunt
d'una vintena d'anyades.
Abandonades les propietats dels monestirs després dels fets luctuosos
de juliol de 1835, una administració estatal pervinguda, que es disposarà
a emprendre tot seguit la vasta operació mendizabaliana de la Desamortització,
resseguirà els camins ja desbrossats pel Crèdit Públic del Trienni.
Es mostrarà, doncs, inflexible amb els deutors de les cases monàstiques a
207