I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

MARIA - MERCÈ COSTA
la lluita amb Guillem de Montcada, l'any 1226 62 . El 1229, en fer testament
Ramon Alamany de Cervelló abans d'anar a la conquesta de Mallorca,
ja pensava en casar la seva filla Berenguera amb Pere de Queralt 63 .
Aquest acompanyà també Jaume I en la campanya de València, on firmà
treves amb els moros l'any 1238 M . No podem tampoc estar d'acord,
en principi, amb la cronologia de Segura, ja que Pere féu testament el 28
de febrer del 1257. Era ja vidu. Feia hereu el seu fill Pere. Confirmava al
seu fill Berenguer uns drets a València que aquest havia rebut del seu
oncle Ramon, i li donava Timor. Dels altres fills, Jaume seria clergue;
serien monges Geralda a Vallbona, Guillema a Sant Pere de les Puelles,
Agnès a l'Hospital i Berenguera a Bonrepòs; només Elicsendis quedaria
al segle. Pere (II) donà al seu germà Berenguer de Timor la castlania de
Rourich; sembla que el seu nebot Galceran devia entrar en religió. No
parla de la seva sepultura que fou, sens dubte, a Santes Creus 65 . Un altre
enigma ens planteja aquest germà Berenguer, que no apareixia en el
testament d'Arnau de Timor; renunciem a desxifrar-lo.
Pere (III) o Pericó era major de 14 anys l'any 1261 i estava ja casat
amb Margelina d'Anglesola. El 1265, per un deute a Berenguera de Bellvís,
li empenyorà Queralt 66 . Prengué part a la creuada a Terra Santa
el 1269 i a la campanya de Múrcia el 1265 m . Assistí a la coronació de
Pere el Gran, fou almirall en la lluita contra els moros (1277) i capità
d'una companyia a Alcoll (1282). El rei l'envià en ambaixada a Sicília
per a respondre al repte de Carles d'Anjou; fou un dels cavallers que
assenyalaren el camp de Bordeus per a la batalla reial 68 . Havia estat
també ambaixador prop del papa Martí IV 6 9 . El 26 de juny del 1277
donà a Santes Creus el castell de Figuerola, que havia d'estar al centre
62. ; J. ZURITA, Andes de la Corona de Aragón, Saragossa, 1669, Uib. II, c. 82.
63. RIBERA, op. cit., pàg. 120.
64. ZURITA, op. cit., III, 33¬
65. ACA, D, FQ (trasllat fet el 13 de novembre del 1590 per fra Bernat Tous,
regent de l'arxiu de Santes Creus, d'un original del mateix arxiu); RIBERA, op. cit.,
pàg. 121 (diu que és el doc. 50 de l'arxiu esmentat, c. 68, sac 4).
66. ACA, C, p. 1825 de Jaume I.
67. ACA, C, p. 1974 de Jaume I ; ZuRITA, op. cit., III, 74, 68, 70.
68. ZURITA, op. cit., IV, 4, 19, 20, 24, 25, 28; A. ROVIRA I VIRGILI, Història
Nacional de Catalunya, V, Barcelona, 1928, pàg. 149; S. RUNCIMAN, The Sicilian
Vespers, Cambridge, 1958, pàg. 229.
69. T. CREUS COROMINAS, Santas Creus, Vilanova i Geltrú, 1884, pàg. 148.
104