I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

IGNASI MARIA COLOMER
mer Ententes de 44 anys (vidu de Caterina Reixac Berneu), amb Bonaventura
Riera Torelló, de 43 anys, soltera (germana del monjo Veremon,
sacerdot de Montserrat, mort a Manresa el 6 de setembre del 1783, sepultat
al monestir de Sant Benet de Bages).
— 1849, octubre, 25.— Consagració d'unes ares destinades a l'ermita
de «Sant'Areis del Mà-Jordà» i a l'oratori particular d'Igualada:
«f Jh — Sr. D. Francisco Colomer.—Muy Senor mio: aunq." tarde
van por fin consagradas las Aras por los dadores de la presente. No fué
posible consagrarlas antes, porq. e corao era cosa q. e ha de hacerse por la
manana y antes de Misa, hasta ahora hemos tenido siempre las mananas
de tal suerte ocupadas, q. e no hallabamos jamas una para el efecto. Disimule
pues la tardanza, y mire en q. e se le pueda ser util en lo sucesivo;
pues q. e tanto este Senor Abad, como los demas mis hermanos estan en
complacer a V. en cuanto se pueda.
Tenga la bondad de ponernos à todos a las ordenes del P. Jubilado el
R. Dr. Pedrerol, de saludar à sus Sràs Hermanas de V., y j un tos dispongan
del afecto q. e les profesa el q. e se encomienda a sus oraciones y es S.S.S.
Fr. Miguel Muntadas (rubricat)
Montserrat 25 de Octubre de 1849».
Al sobre:
[Con recado]
t
Sr. Dn. Francisco Colomér, Platero
en
Ygualada
Les germanes de l'argenter, al·ludides en aquesta carta, es deien Eulàlia,
Ignàsia i Cristina Colomer i Fortuny, les quals passaven temporades
a Montserrat i s'hi entretenien a restaurar algunes peces litúrgiques del
Monestir; com a raresa, consta que la tia Laietà hi va reconstruir una
umbel·la que s'havia fet malbé.
Segurament que amb d'altres recerques encara es podrien trobar més
notes familiars de caràcter monàstic; però aquest aplec de dades ja
sembla prou llarg.
Societat Catalana d'Estudis Històrics
92