I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

FUNDACIONS FEMENINES CISTERCENQUES A CATALUNYA
SANTES CREUS (Sanctae Cruces)
[Fase. I, pàgs. 153-167. Cottineau, col. 2644 (Santa Cruz o Santas Creus).
Van der Meer, pàg. 294.]
Fundar a Valldaura [Valiis aurea] el 22 de desembre de 1152, per
l'abat Guillem [de Montpeller]. Els monjos procedien de Granselva. Fou
ï'alma mater de Valldigna [Valiis digna], a València, erigit 1T de novembre
de 1298, i d'Altofonte [Altus fons], àlias Parco, a Sicília, establert
el 29 de març de 1308. Explica el trasllat dels monjos a Santes Creus i
dóna un esborrany de l'abadioiogi, basant-se en les fonts documentals de
l'arxiu santescreuí i, d'una manera especial, en l'obra de Ribera, sobre la
família Cervelló lfa .
Esmenta tres notícies d'interès sobre Vallbona:
[Pàg. 156] 16 juliol 1253 : Testament de Gueraua, vídua de Ramon
Alemany de Cervelló, mitjançant el qual elegeix com a executor del mateix
testament l'abat de Santes Creus i, entre altres llegats, deixa al cenobi
500 auris i 2.000 sous. Hi fa memòria de la seva filla Guillema,
monja de Vallbona (Ribera, Cervelló, pàg. 122) 1T .
[Pàg. 157]. 10 febrer 1286: Testament de Ramon Alemany de Cervelló,
per mitjà del qual disposa de ser enterrat a Santes Creus. Esmenta la
seva germana Eldiarda, monja de Vallbona (Ribera, Cervelló, pàg. 119) 18 .
[Pàgs. 159-160.] Juny de 1383: El monestir de Santes Creus cedeix
a favor del rei els llocs i termes [que havien pertanyut a Vallbona] de
Çarreal, Cabra, Anguera 19 i Vallcervera 20 , i, a canvi, rep els castells i
16. M. M. RIBERA, Genealogia de la nobilísima família de Cervellón (Barcelona,
P. Campis, 1733), 240 pàgs.
17. «Hizo legació al convento de Santas Cruzes, no solamente de bienes raíces,
sí también de quinientos aureos, y de dos mil sueldos barceloneses, que le avia prestado
Fr. Bernardo Calvo, abat de Santas Cruzes...» (Ibíd., pàg. 122).
18. «Este Ramon Alamàn, hizo codicilo el 10 del mes de febrero del aíïo 1285...
haze memòria de su hermana Eliardis, monja de Vallbona» (Ibíd., pàg. 119). Els
seus pares foren Guerau Alemany i «una seíïora», germana de Berenguer de Bellvís.
La diferència d'un any amb Caresmar, dea ser deguda a que el P. Ribera comptava
pels anys de l'Encarnació.
19- Nom d'un torrent i d'un castell i terme, situats a uns tres kilòmetres al
sud de la vila de Sarral. Es conserven les ruïnes de l'església romànica.
20. Partida de terra del terme de Sarral, que ens recorda un poblat desaparegut.
237