I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP JOAN PIQUER I JOVER
termes de Forès i els pobles i termes del Fonoll, Turlanda 21 , Conesa i
Saladern 22 [que integraren també la senyoria del cenobi vallboní], amb
tota la seva jurisdicció, mer i mixt imperi, etc.
[Pàg. 164.] Any 1624: Esmenta l'elecció abacial de Bartomeu Rovira,
del qual diu que el 1623 era prior de l'Eula 23 , [abans monestir de monges
cistercenques i després] depenent de Santes Creus.
[Fase. II, pàg. 386.]
VALL DE MARIA (Valiis Mariae)
21 maig 1158: Pertany ja a l'orde del Císter 2 *. A precs de la priora
Ricsenda (Riccendis), prengueren el monestir sota la seva immediata protecció,
«ab omnia alia jurisdictione exemptus», Berenguer de Lleida, bisbe
de Girona, i Bernart Tord, arquebisbe de Tarragona.
[Fase. II, pàgs. 422-441. Conté un informe de molt d'interès, que
l'Alòs atribueix a un monjo de Poblet 25 , el qual informe porta el títol
següent: ] Consulta sobre si son vàlidas y legítimas las exempciones que
gozan los RR. PP. Ex- Vicarios Generales de nuestra Congregación Cisterciense,
de los Rey nos de Aragón, Cathaluna, etc.
POBLET (Populetum)
[Fase. II, pàgs. 442-467. Cottineau, col. 2304. Van der Meer, pàg. 292.]
Explica com, després d'expulsar els sarraïns del territori (1148), el
comte [Ramon Berenguer IV] cridà els monjos de Fontfreda, els quals
21. Situat prop del coll de Déu-gràcies, al nord del terme i població de Sarral.
L'any 1378 pertanyia a Sarral i tenia sis focs (Cortes de los antiguos reinos de Aragón,
Madrid, 1901, pàg. 91).
22. Sembla que no es pot identificar amb Salavert (vegeu la nota 44).
23. VAN DER MEER, pàg. 278. Fins el 1567 fou cenobi de monges; aquest any
passaren a Vallbona i prengué possessió de la casa prioral l'abat de Santes Creus
(E. FoRT, Santes Creus, Barcelona, 1936, pàgs. 43-44).
24. Cf. notes 10 i 13.
25. Cf. nota 1, pàg. 71.
238