I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

EUFEMIÀ FORT I COGUL
nava a Déu, a Santa Maria de Valldaura, a l'abat Pere i als monjos
d'aquell monestir el lloc anomenat Xet, tal com estava partionat des del
Coll d'Alberic fins al riu Francolí. Ultra les consuetes clàusules de donació,
volem fixar-nos ací en la que consta com era feta perquè els monjos
hi basteixin l'església major, el claustre i totes les altres dependències
que puguin convenir a la vida del monestir 38 . Considerem molt important
aquesta constatació tan precisa sobre l'específica destinació de Xet a monestir.
En cap altre dels diversos documents que hem esmentat, compresos
entre la donació d'Ancosa i aquesta de Xet, no hi és formulada, si bé
implícitament els la podem adjudicar.
El parèntesi obert per la donació d'Ancosa l'any 1155 es va cloure
definitivament a favor del lloc de Santes Creus després que el papa Alexandre
III havia bandejat l'obstacle de la doble pretensió jurisdiccional
sobre el lloc amb les seves butlles datades a Benevento un dels anys 1168
o 1169, el 12 d'abril, l'una 39 ; i el 10 de setembre, l'altra 10 .
Poc temps després l'abat Pere ja ve anomenat abat de Santes Creus.
Pros i contres sobre Ancosa - monestir
Els cronistes domèstics es mostren favorables a la consideració d'Ancosa-monestir.
Però no ens n'escamotegen les dificultats.
El repetit monjo fra Joan Salvador ens diu, textualment: «E pus
que hi hagué ja alguna disposició de star-hi mudaren-se los dits Abbat
e covent en lo present monestir nou apellat lo monestir de Santes Creus;
38. «Tamen tali convenientia jam dictum donum vobis facio ut ibi instruatis et
edificetis vestram maiorem ecclesiam et claustram cum omnes officinas quas ibi conveniunt»
; AHNM, perg. de Valldaura, carp. 160, núm. 7, d'on transcrivim. L'A. B. de
Santes Creus posseeix un pergamí contemporani, d'on possiblement procedeix la
deficient informació i transcripció de MORERA, Tarragona Cristiana, 1, p. 627 i ap. 49¬
39- AHNM, perg. de Valldaura, carp. 160, núm. 11. Ha estat publicada per
VILLANUEVA, XX, pàg. 252, amb mínimes variants. Com que aquesta butlla no
concreta l'any de la seva expedició, li han estat atribuïdes molt diverses datacions. Un
examen detingut dels seus problemes ens porta a fixar un dels dos anys 1168 o 1169,
perquè solament en un d'aquests dos anys i en la data del 12 d'abril el papa Alexandre
podia ésser a Benevento.
40. AHNM, perg. de Valldaura, carp. 160, núm. 8. També publicada per VILLA­
NUEVA, XX, pàg. 253. És aplicable el mateix criteri de la nota anterior per a la seva
datació.
122