I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP JOAN PIQUER I JOVER
de aver tingut fill, se feu monja de Bonrepòs y ell donat de Poblet, ab
facultat de ferse monjo, vivint los dos [en l'Jany 1252. En est feu testament
D. Berenguer y li llegà algunas rendas».
[Pàgs. 727-728. Tradueix un curiós document del s. XII, que conté
la relació de les monges que integraven la comunitat, el qual, donat el
seu interès, transcrivim a l'apèndix 2.]
Vers l'any 1405 visità aquest monestir Vicenç [Ferrer], abat de Poblet,
per comissió de l'abat Joan de Cíteaux 52 .
La vídua del rei Martí, Margarida [de Prades], després abadessa de
Bonrepòs, fou abans monja de Valldonzella.
[Resum: ] L'abat de Morimond, Joan, visitador de l'orde del Císter,
trobant-se practicant la visita canònica als monestirs de Catalunya i a
aquest en particular, «attendens in eo irreligiose vivere moniales, nec
officia divina rite celebrari, edificia ruinam minari, etc.» i, que les poques
monges que hi ha es governen malament i atempten, amb llur conducta,
contra la bona fama de l'orde, després de prendre consell de l'abat de
Poblet i altres persones bones («bonis viris»), determinà d'extingir el
cenobi i que els seus drets i béns («ejus bona et jura») s'incorporin a
Santes Creus. Fou signada l'acta corresponent a Poblet, el 8 de maig
de 1452; l'abat de Cíteaux, Guiu [d'Autun], confirmà la unió l'any 1459-
Els cartoixans d'Scala Dei, que pretenien els béns de les monges, les
convenceren d'incorporar-se al seu monestir, amb llicència del Papa. I
així s'adreçaren a la Santa Seu, dient que, si els monjos s'instal·laven
allí, sorgirien conflictes degut a la seva proximitat, i per això demanaren
que, «ob bonu pacis», el cenobi de Bonrepòs, amb els seus drets, rèdits i
privilegis, fos incorporat a Scala Dei; i obtingueren la butlla d'incorporació,
expedida l'any 1453, «cujus vigore contestim carthusiani moniales
ab ea sua sede extrahentes, in aliud monasterium Vallisbona illas fecerunt
transmigrare», i s'emportaren tots els mobles a la cartoixa. Els cistercencs
recorreren al Papa. El plet durà molts anys, fins que recaigué
la sentència [el 4 de maig de 1473], manada executar per Pere [d'Urrea],
arquebisbe de Tarragona, segons la qual, els edificis, les terres i els béns
mobles, utensilis, dècimes i primícies del lloc foren adjudicats als cartoixans,
i els altres drets (ecetera jura quae habebat in aliis locis») i els
objectes de culte a Santes Creus, havent de satisfer uns i altres les obligacions
pertinents. Foren exhumats els ossos de les monges difuntes i
52. Jean VII de Martigny (1405-1428).
248