I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP LLADONOSA PUJOL
Segons el parer d'Abadal, el monestir de Sant Andreu de Barravés,
pobre de mitjans, i amb migrades condicions de vida, com d'altres del país
que sorgiren a l'època carolíngia, acabaren essent absorbits pel cenobi de
Lavaix 3 . Com veurem, el nostre subssistí, almenys com a lloc de parada
durant les visites que els comtes-reis de Catalunya - Aragó feren a la Vall
d'Aran, durants els segles x i n i x i v .
Si Sant Andreu de Barravés estigué entre Vilaller i Senet, a la vora
d'un camí, sens dubte d'origen romà i que encara actualment munta de
la vella Ribagorça al port de Viella, no podem sinó situar-lo al damunt
de Senet, l'únic lloc d'aquest trajecte on trobem restes d'un monestir. A
més, ens han pervingut documents que així ho indiquen. Senet a l'alta
Edat Mitjana també donà nom a la vall superior del Noguera Ribagorçana.
Hi ha un diploma de l'any 1040, transcrit també per Villanueva, on
trobem una qüestió entre els bisbes de Roda i d'Urgell sobre límits
d'ambdós bisbats, i els establiren entre:
Vel erunt in valle quae dicitur Valiis Sennid, et in Valle de Bovina
(Bohí) \
Veiem, doncs, que la Vall de Barravés s'anomenava igualment al segle
xi la Vall de Senet. Per tant, hom també hauria anomenat el monestir
Sant Andreu de Senet 5 , car el petit cenobi es trobava a ben poca
distància d'aquest poble, tant com les antigues abadies d'Alaó, Lavaix,
Sant Joan de Viu i Sant Cerní de Tabernoles ho estaven de Sopeira, Pont
de Suert, Viu de Llevata i Anserall, les esglésies de les quals (llevat de la
de Lavaix), com a Senet, són avui utilitzades per al culte parroquial.
Ja hem dit que Sant Andreu de Barravés era lloc de trànsit, primer
dels comtes de Ribagorça i després dels reis d'Aragó en les anades llurs
a la Vall d'Aran. No oblidem que el bisbe Ató senyorejà aquesta vall6 ,
i que tal vegada la fundació del monestir de Sant Andreu respongué a la
necessitat d'assegurar una posada on sojornar abans d'arriscar-se a passar
el tostemps difícil porr de Viella. Aquí, a Sant Andreu de Barravés,
3. ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, l a part, pàgs. 203-204.
4. VILLANUEVA, Viage Literario , vol. XI, Ap. XI, pàg. 199.
5. Aquest nom restà en la tradició dels habitants de Barravés fins a època ben
tardana, si més no, n'és un indici la freqüència del nom Andreu en els llibres vells
de la parròquia de Senet.
6. ABADAL, Els comtats de Pallars i Ribagorça, l a part, pàgs. 21, 24, 163 i 180.
142