I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

FUNDACIONS FEMENINES CISTERCENQUES A CATALUNYA
Antigament estava situat a dues llegües de distància de la ciutat de
Barcelona 36 , a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. El va fundar
Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, amb consentiment del seu capítol,
el 4 de novembre de 1237. La primera abadessa fou Berenguera de
Cervera, qui governà el monestir amb Maria de Lleida, priora, i Maria
de Martorell, sagristana.
El 4 de novembre de 1254, Maria de Martorell, en qualitat de priora,
signà una àpoca a favor de Guillem de Miralles (Doc. de l'Arxiu Reial).
El 28 d'agost de 1263, Jaume I autoritza que el cenobi es traslladi
prop de la ciutat, en una finca donada per Arnau Alemany, clergue de
Barcelona, que es troba situada a la part de ponent, en el lloc anomenat
«Boream» 37 , segons constava en la sepultura que aquest tenia a l'església
del dit monestir. El 21 d'octubre de l'any esmentat, fou col·locada la
primera pedra pel rei Jaume, qui consignà del reial erari 50 auris, durant
vint anys, per a la fàbrica i donà 2.000 sous en aquell moment. El
diumenge 27 d'octubre de 1269 hi entraren les monges (Camós, p. 48) 38 .
Any 1339: L'abadessa Maria Ricarda, acompanyada de les monges,
assisteix a la processó del Corpus de la ciutat (Dels Annals [Segueix una
sigla il·legible]).
Any 1348: És abadessa Arsenda [de Pla] (Arxiu de la col·legiata
d'Àger, núm. 1886).
Va ser destruït en la guerra de 1640. Llavors fou traslladat dins l'urbs,
tocant a la muralla, entre les portes de Sant Antoni i de l'Àngel, en el
lloc on hi havia la casa i església prioral de l'orde [dita de Natzaret], pertanyent
a Poblet.
monges del patrocini, a Tamarit de Llitera (F. de Latassa, Biblioteca de escritores
aragoneses, Saragossa, imp. C. Arifío, 1886, t. III, pàgs. 93-95). L'abadiologi de Sant
Hilari que inseríem a l'apèndix, fou publicat amb moltes equivocacions i sense indicar
la procedència, per Joaquim M. a de Moner i de Siscar, en la seva Historia de la
villa - ciudad de Tamarite, Fonz, 1876.
36. Es refereix a Santa Creu d'Olorde (Cf. Santa Maria de Valldoncella: Cincuentenario
del nuevo monasterio, Barcelona, 1963, pàg. 19).
37. Traslladat al lloc conegut amb el nom de «la creu coberta» (Ibíd., pàg. 20).
38. Cf. nota 8, pàgs. 48-49-
243