I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP BAUCELLS I REIG
dir dels Libri Antiquitatum: ultra les cites precedents, que els són pròpies,
només en registrem dues altres de comunes (anys 1117 i 1121). És a dir,
Cartulari i Libri Antiquitatum callen o esmenten els documents segons els
siguin en contra o a favor. Encara embolicava més la qüestió la cita i
còpia textual de l'obediència prestada per l'abat al bisbe, en 1251. Així
isolada, semblava que només era un acte de rutina. Però, en realitat, és el
primer pas després de l'entesa darrera; era l'entrada a la normalitat. Per
això resulta més desconcertant que el canonge Puig —que se serveix a
bastament de l'aplega catedralícia— només es fixés en el document trans­
crit en últim lloc i immediat als altres que formen el conflicte, en la seva
darrera etapa.
Cal esperar que si un dia s'investiguen més a fons els documents con­
servats, tant de Sant Cugat com del Bisbat i de la Seu, es trobin d'altres
testimonis del conflicte i que s'estenguin també a d'altres anys. Però pel
quadre sinòptic assenyalat, consta que hi hagué fortes discussions, amb in­
tervenció d'arquebisbes, delegats pontificis i el mateix Papa, globalment
en dues temporades que duren, respectivament, 32 i 40 anys: de 1089 a
1121, i de 1211 a 1251. D'abans, i que esmentin la qüestió de llibertat
i exempció del monestir, sols es troben tres butlles papals generals, del
primer quart del segle XI (Silvestre II, 1002; Joan XVIII, 1007, i
Benet VIII, 1023) u . I després de 1251, la pràctica pacífica i normal dels
acords.
1. — Qüestió per l'elecció d'abat entre monestir, bisbe i abat
de Tomieres. 1089 - 91
La primera de les dues temporades de conflictes, no és homogènia, ni
tampoc la raó immediata n'era l'exempció. Les lluites es produiren per
14. PERAY —veure apèndix V—, en la pàgina 114, anota també una butlla de
Gregori VII, del 1080: però en la pàg. 130 parla d'una carta de Gregori IX, de 1233.
KEHR i RIUS la deixen en aquesta data. Ara bé, PERAY no erra en significar la voluntat
de Gregori VII de posar sota el dret de Sant Pere el monestir de Sant Cugat. En
efecte, consta que Urbà II, en carta de 1091-92 al bisbe de Barcelona, li fa saber la
consagració del nou abat i li demana que l'ajudi a la restauració, i que ell, el Papa,
procurarà de ratificar els privilegis «sicut beatus predecessor noster Gregorius papa VII,
bone memorie, muniverat et etiam eximerat cenobium antedictum, sicut in suis regestris
siquidem continebatur». Al Cartulari, però, no se'n troba altre rastre.
32