I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOAN MERCADER I RIBA
la seva mercè, i si bé es trobarà en molta part amb la feina enllestida per
la fiscalitat monacal en les seves darreries, encara tingué temps d'extorsionar
els antics censataris de Poblet i Scala Dei, en descobert.
Ni les escasses pensions que, arrossegant-se del segle xvm, encara
restaven en peu i no havien pas prescrit oficialment, no els foren de cap
manera perdonades. Trenta-tres anualitats consecutives arribarien fins i
tot, a ésser exigides d'un cop, i això no pas en un únic cas, sinó en diversos,
poc més o menys. Al pobre «Quiquí», un camperol de Senan, a la
Segarra, ja prou espremut per l'administració pobletana en el seu últim
moment, els desamortitzadors arriben a arrencar-li pensions de censal
envellides de més de 45 anys. Abans de procedir a la liquidació de la
propietat monacal catalana els homes de la Desamortització de Mendizàbal
volgueren extreure-li el suc fins a esgotar-la, sense tenir miraments
a ningú.
C. S. I. C. Escola d'Història Moderna Madrid
208