I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

Retaule de la Pietat (1705)
JOSEP M. MADURELL I MARIMON
Pel preu de 40 dobles d'Espanya, a raó de 5 lliures i 10 sous per cada
dobla de moneda barcelonina, Josep Sala, escultor de Sant Cugat del
Vallès, es comprometia a entallar un retaule dedicat a la Verge de la
Pietat i la imatge corpòrea de la mateixa, dins del termini de sis mesos.
Per aquesta fi, el 15 de febrer de 1706, formalitzava un contracte amb
Fra Francesc Ferrer i Desgüell, paborde major d'aquell imperial monestir.
Les condicions estipulades en un dels pactes contractuals, les trobem
expressades en el paràgraf que transcrivim a continuació:
Un retaula y una Mare de Déu de bulto, sots invo catió de la Pietat,
en la conformitat es lo modello o dibuix entre ditas parts fermat, lo qual
modelo queda en poder de dit Sala, es a saber, ab lo modo de las columnas
està dibuixat a la part esquerra.
La renumeració del treball estava fixada en les dites 40 dobles, la
qual seria satisfeta en dues pagues, és a dir la primera el dia del començament
de la feina, i la darrera acabada l'obra vista i reconeguda en la
forma acostumada 30 .
MONESTIR DE SANT MIQUEL DEL FAI
Retaules de Sant Pere i Santa Elena (1526)
La referència de la pintura de dos retaules per l'església monasterial
de Sant Miquel del Fai, pervé de dues àpoques respectivament signades
per Joan Gascó, pintor aleshores resident a la ciutat de Vic, el 3 de gener
i el 30 de març de 1526, a favor del noble Jaume Ferrer, regent de la
reial tresoreria al Principat de Catalunya.
La paga acreditada en el primer rebut, fou de 40 lliures i 4 sous barcelonins,
que segons expressament es declara, era a prorrata de la factura
de dos retaules: prorrata facture duorum retabulorum sive retaules, que
30. AHPB. Josep Sabater, llig. 1, man. 2 contr. anys 1700-1706, f. 328.
170