I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

QÜESTIONS SOBRE L'EXEMPCIÓ EPISCOPAL
Pel que diuen els episcopologis, Pere de Cirac, bisbe de Barcelona,
era un home d'empenta, d'energia i gran defensor dels drets episcopals
enfront dels monestirs. Tal vegada basant-se en escriptures o antecedents
ara desconeguts, va pretendre i va aconseguir que l'abat Berenguer de
Santa Oliva li prometés obediència, a finals de maig de 1211. S'hi afegí,
però, una circumstància, que no es dóna en les altres mostres; repeteix
la promesa, un mes més tard, davant els canonges, a la sala del claustre
de la Seu 32 . Poc després, ambdós protagonistes moriren. Amb tot l'acte
realitzat deuria deixar un regust agre en la comunitat de monjos, i que
faria néixer un ressentiment; ambient propici a la discussió.
La part principal la continua, amb força, el següent bisbe, Berenguer
de Palou. Arriba a un primer acord amb l'abat, Ramon de Banyeres.
Ambdós signen documents el 10 de desembre de 1216, tot nomenant
procuradors per tal que determinin sobre uns punts de discòrdia: l'obediència
exigida pel bisbe i pel Capítol, la subjecció del monestir i d'algunes
esglésies i d'altres coses.
La comissió nomenada —tres monjos de Sant Cugat i un de Ripoll
(noteu que un d'ells, Pere d'Amenys, firmarà com abat l'últim acord de
mig segle), i tres canonges de la Seu— estableixen una «compositio» o
concòrdia el dia 8 de gener de 1217. L'acord diu:
— abbas cenobii sancti Cucuphatis et omnes successores eius in
perpetuum gratis et spontanea voluntate faciat barchinonensi episcopo
et successoribus suis manualem et debitam obedientiam et
— promitat eidem cànonicam reverenciam...
— et quod abbas et successores sui et monasterium sancti Cucuphatis
in perpetuum subsint barchinonensi ecclesie, tamquam matri, et
episcopo, (...) tamquam suo diocesano.
Ei mateix dia l'abat compleix la seva part immediata. L'endemà (potser
en recompensa de les concessions), el prelat correspon tot lliurant-li
diverses esglésies, exempció de quísties —tret del cas d'expedició a Espa­
nya i a Roma—, i cobrament disminuït amb motiu de la visita pastoral.
Actes, els últims, que denoten un desig de bona harmonia; i l'espai
de temps transcorregut entre tot —un mes—, un ambient de pau i de
32. LA IV, 218, núm. 493; publicada en PUIG, ap. XCI, pàg. 436, i Cartulari,
núm. 1282.
41