I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ORIGEN DEL MONESTIR DE S. PERE DE RODA
de reunions que podrem considerar de caràcter administratiu i judicial,
reunida in vil·la Castilione i presidida pel bisbe de Girona Teotari i el
comte Deia (era comte d'Empúries, com ha demostrat Abadal, conjunta­
ment amb el seu germà Sunyer), trobant-s'hi presents els jutges, abats,
senyors, sacerdots i altres clergues, monjos i laics, per multorum causas
audiendas s'hi va presentar l'abat Ansemund del monestir de Sant Esteve,
del lloc anomenat Balneolas, in íerritorio Bisuldunense, que est súper
fluvium Sterria. Va exhibir les escriptures referents a les cellulas que sunt
in pago Tolonense, id est in territorio Petralatense la possessió de les quals
havia estat aferrissadament disputada per l'abat Obtared, del monestir de
Sant Policarp de Razés. Sunt ipsas cellulas preno minat as, id est Sancti
Johannis Baptiste, que est juxta ipso Stagnum, et alia cella, id est in Pi-
neta Sancti Cipriani, et alia cella Sancti Fructuosi et Sancti Petri, que
sol·licitava per al seu monestir, de conformitat amb el que constava en
els preceptes reials que obraven en el seu poder i foren llegits en pre­
sència de la il·lustre assemblea, constituïda per les autoritats i persones
esmentades, i amb tota cura examinades per ella mateixa. Va explicar
l'abat Ansemund tot el que havia esdevingut, de manera que, coneguda la
veritat dels fets, les autoritats presents, a petició de l'abat, manaren es­
tendre el present document, al qual anomena Notitia, és a dir una
mena d'informació ad perpetuum rei memoriam, ordenant que l'abat de
Banyoles i els seus monjos tinguin i posseeixin les referides cellulas amb
totes llurs pertinences i gaudeixin de les mateixes sense contradicció de
cap mena. Data et confirmat a est VI kalendas julias anno primo quod
hovit (= obiit) Ludovicus rex. Era el 26 de Juny de l'any 879 9 .
Ara bé, aquesta cella Sancti Petri del document de l'any 878 —cellula
l'anomena la Notitia de l'any 879—, esdevindrà més endavant el cele­
bèrrim monestir de Sant Pere de Roda. Com ja hem dit, el seu nom no
es troba esmentat al precepte de Carles el Calb de l'any 866; quant a
l'anterior d'aquest mateix rei, no ho sabem, ja que el text no ha arribat
fins a nosaltres; no obstant devia existir ja amb anterioritat a l'any 878 i
degué ésser objecte de donació, ja que la seva possessió, juntament amb
les altres esmentades, fou disputada pels dos monestirs.
9- Vegeu Ramon d'ABADAL I DE VINYALS, Catalunya Carolíngia, vol. II, l a part,
Barcelona, 1926-1950, pàgs. 43-61. VILLANUEVA, Ob. cit., t. XIV, ap. XXV, pàgs. 314¬
317. Espana Sagrada, t. 43, ap. 1. Marca Hispànica, ap. 27.
221