I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP MASSOT I MUNTANER
PER UNA BIBLIOGRAFIA DELS MONJOS CATALANS
Seria molt interessant que aquest I Col·loqui d'Història Monàstica —al
qual em sap molt greu de no poder assistir personalment— servís per a
plantejar i discutir els problemes immensos amb què topa tothom que
vulgui endinsar-se, per poc que sigui, en la història monàstica de la nostra
terra.
No fa gaire, a la darrera Setmana d'Estudis Monàstics celebrada a
Montserrat, el senyor Eufemià Fort i Cogul parlà de com era urgent la
formació d'un Monasticon Catalauniae 1 . El propòsit de la meva modesta
comunicació d'avui és, en certa manera, complementari. Voldria suggerir
només la conveniència d'emprendre un estudi seriós dels escrits dels monjos
catalans, que caldria iniciar per la publicació d'una bibliografia tan
completa com fos possible. Em limitaré només als benedictins, als cistercencs,
als cartoixans, als jerònims i als ermitans, sense entrar en el món
molt més complicat de les monges escriptores.
El treball intel·lectual ha estat sempre un element important en el
monaquisme de totes les èpoques. Amb alts i baixos que ara no és qüestió
de detallar, els monjos han tingut, i segueixen tenint encara, un paper
—a vegades de primer ordre, d'altres vegades no tant— en la vida cultural
dels pobles d'Occident i d'Orient2 . I bé: Quin ha estat i quin és
aquest paper a Catalunya? Què han representat i què representen els
monjos en la vida del nostre poble? Quines han estat les èpoques de més
o de menys importància?
Totes aquestes preguntes, per desgràcia, no poden ser contestades sinó
1. Vegeu Sugerencias para un «Monasticon Catalauniae», a «Yermo», IV, 1966,
pàgs. 79-91.
2. Vegeu Los monjes y los estudiós, Abadia de Poblet, 1963; cf. la recensió de
G. M. COLOMBÀS a «Yermo», II, 1964, pàgs. 88-101.
179