I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

RENDES DEL MONESTIR DE POBLET
de Cardona i comte de Prades amb 4.461 lliures i el Baró de Maldà amb
3.871 lliures 14 sous i 11 diners 5 .
Així, doncs, el monestir de Poblet era el quart delmer de l'arquebisbat
de Tarragona, en ordre del valor dels delmes que percebia anualment.
Taxes delmeres. — El delme era el dret d'una desena part i, per extensió,
d'una fracció variable de la collita o del bestiar, que es pagava a
l'Església o al Rei i altres senyors. Ultra el delme, gravava les collites o
el bestiar la primícia o primers fruits, que venia a representar una quarta
part del delme i es pagava generalment a la parròquia.
En els llocs on Poblet tenia drets delmers, les taxes delmeres eren
molt variables. Oscil·laven entre la del sis per u —cinc parts pel pagès i
una pel delmer— i la del tretze per u —dotze parts pel pagès i una pel
delmer—, segons el fruit i el lloc. Generalment els fruits més gravats
pel delme eren els que rendien més o els de cultiu més extens.
La primícia podia extreure's del munt del delmer o del munt del
pagès. En el primer cas solia separar-se una part per la primícia després
d'haver separat tres parts pel delmer. En el segon cas, la taxa representava
entre el 32 i el 47 per u, és a dir, després d'haver extret 31 o 46 parts
del munt, compreses les del pagès i les del delmer, se'n separava una per
la primícia.
Heus ací quines eren les taxes delmera i primicial vigents, en els llocs
de les baronies de Poblet i Prenafeta, i en els que sense tenir-hi jurisdicció,
el Monestir era un dels delmers:
Barberà:
Taxa delmera: 10 per 1, tots els fruits.
Taxa primicial: 31 per 1, tots els fruits.
Figuerola i Prenafeta:
Taxa delmera: El gra 13 per 2, i les altres collites 10 per 1.
Taxa primicial: El gra 45 per 1, i els altres fruits 40 per 1.
Fulleda:
Taxa delmera: El gra 12 per 1; el vi, llana anyells i pollastres 10
per 1; el cànem 12 per 1.
Taxa primicial: El gra, cànem i llana 40 per 1; l'oli 79 per 1, el vi
i els anyells 37 per 1.
5. J. M. A RECASENS I COMES, Ob. cit., pàgs. 131-133.
303