I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

J. VIVES I MIRET
V. ÈPOCA MODERNA. LA CONGREGACIÓ
L'abat Mendoza (1479-1519), parent del Rei Catòlic i adicte a la
seva nova política, clou el període medieval de Santes Creus.
Els seus successors Tolrà (1519-1534), Valls (1534-1560) i Conti-
joch (1560-1593), ja dintre els aires del corrent renaixentista i oblidada
la protecció reial (ni Trastàmares, ni Àustries, ni Borbons no petjaren
mai el recinte de Santes Creus), inicien l'ocupació d'instal·lacions reials in­
servibles de feia dos-cents anys. El palau reial és convertit en residència
de l'abat: és construïda la Torre de les Hores (1575) i un pont nou
sobre el riu Gaià (1549) s'edifica per substituir la probable desaparició
de l'antic de l'abat Porta. Durant tot el segle xvi, malgrat els nous aires
del Renaixement que s'imposen, l'obra medieval del Monestir és respec­
tada i no es comproven adulteracions substancials.
És al segle xvn, amb el triomf dels nous corrents congregacionistes
que la decadència de la comunitat —regida per abats quadriennals a
partir de 1619— es precipita i l'obra artística del Monestir n'esdevé
fortament afectada. Dues grans sales del palau reial són adaptades als
usos de refetor i cuina del convent; a l'antic refetor és construïda la
nova infermeria; amb elements del claustre de Bonrepòs, un pati s'ins­
tal·la a la mongia posterior; un nou escriptori és fabricar al fons del
dormitori (1635) mentre el recinte de l'antic scriptorium és convertit en
celler; és construïda la nova sagristia (desapareguda en 1937); s'aixeca
l'edifici del Priorat, amb cups als baixos; l'antic hospital dels pobres, de
la plaça és disgregat en vivendes particulars de monjos, nou palau de
l'abat, hostatgeria, comptaduria, etcètera; una font és instal·lada a la
Plaça de Sant Bernat i l'antic portal Reial es transforma en el de l'As­
sumpta, de factura barroca.
A l'església els altars són renovats i el magnífic retaule major —de
Borrassà i d'altres— de 1410 (avui a Tarragona) és substituït per l'actual,
obra de Tramulles (1646) no mancada de valor, però que no s'adiu amb
la sumptuosa austeritat de l'edifici cistercenc.
Durant el segle xvm, són reformats alguns recintes, sempre en detri¬
ment de la integritat artística dels primitius: En 1733 és destruïda la
coberta d'arcades i fusteria de la sala del palau reial per dotar al refetor
d'un sostre de guix de més elevació. En 1741 és edificada de nou la cape­
lla de Santa Llúcia substituint el vell edifici que probablement datava
del període visigòtic. Noves construccions dedicades a vivendes de monjos
338