I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

FUNDACIONS FEMENINES CISTERCENQUES A CATALUNYA
dels fundadors del monestir, els quals, junt amb la mòmia de la reina
Maria (sic) [Margarida de Prades], esposa del rei Martí, varen ser traslladats
a Santes Creus. Existeix encara la làpida en el lloc on es troben les
despulles de les monges, que diu: Hic requiescunt ossa monialium e
diruio Bonequietis coenobio, sacri ordinis cisterciensis, in hoc Sanctarum
Crucum translata monasterio, in meliorem rèquiem transjerenda, El cos
de Ta reina i abadessa, Margarida, és en una arca, tocant l'altar major,
a la part de l'Evangeli.
VALLBONA (Valiis bona)
[Fase. IV, pàgs. 734-746. Cottineau col. 3269 (Vallbona de las Monjas)
3280 (Valle bona). Van der Meer, pàg. 300 (Vallbona de las Monjas)]
Les despulles de l'ermità [fundador de] Vallbona són a l'entrada del
cor, a la part de l'Epístola, sobre l'armari de les relíquies, i ía tomba
porta la inscripció següent: «Aquí yace el venerable de santa y milagrosa
vida, Ramon, natural de Anglesola, ermitano de este valle y coadjutor
en la erección del monasterio. Pasó a la Pàtria a 9 de abril ano 1176.
Sepultaronle en el fosal de la iglesia primitiva, y a 11 de julio exhumado
le collocaron en tumba de madera debaxo el mismo altar, donde estuvo
hasta que le trasladó a este lugar la Muy litre. Sra. D. a Madalena de
Areny y Toralla, abadesa, en 25 de enero ano 1665» 53 .
Fou fundat M per la reina Sança d'Aragó [esposa d'Alfons I el Cast;
53. La tombeta de fusta policromada que contenia les despulles de Ramon de
Vallbona i la inscripció foren cremades durant la revolta de 1936. La llegenda funerària
transcrita és deguda, probablement, al cronista cistercenc Miguel Ramón Zapater, qui
va promoure el trasllat dels ossos del fundador, des de l'església de Santa Maria «la
Vella», i que per aquells temps escrigué un memorial sobre el monestir (Cf. nota 43,
doc. XXXV).
54. Tingué el seu origen en un agrupament mixt d'ermitans, que vivien sota
el govern pastoral del fundador, Ramon de Vallbona. La més antiga referència que
tenim del cenobi és per un document del 28 de febrer de 1153, i fa menció de
l'ofrena d'una peça de terra, efectuada per Agnès, la qual elegeix sepultura en el lloc
Santa Maria de Vallbona (índex vell del arxiu [Ms. de Vallbona, any 1713], f- 68).
El 1157 s'esmenta la seva església monacal (Cf. nota 43, doc. 1, ff. 73 ss.), el 1174
veiem al front a Beatriu, com a superiora regular (Ibíd., doc. 12, pàgs. 79-80 s. n.), i
el 1175 l'asceteri, compost encara per homes i dones, observa plenament la vida
249