I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

INCIDÈNCIES DAMUNT LA PROPIETAT MONACAL CATALANA
referits a cases de diversos indrets de la ciutat de Tarragona (Davallada
del Roser, Plaça de la Font, carrer de les Cuireteries Velles, i també algun
convent) i a més a més, 35 assentaments versant sobre terres: vinya
i horta, terra campa i garrofers, garriga. En els censos classificats com a
reals de Scala Dei hi trobem més aviat aprofitaments d'aigües i mines,
carnisseries i utilització d'altres drets mercaders i, principalment, de forns
i olles per a pastar (16 exemples dels 40 censals reals, en total). Sovintegen
els censos que tenen el venciment per la diada de Sant Miquel, però
també n'hi ha de la Candelera i de Nadal i d'altres dates, i el pagament
dels censos en espècie (blats i ordis) esmentats amb la denominació de
«bovatge» ho són el mes d'agost, després de la batuda, probablement 28 .
Els censos propis de Scala Dei damunt cases, botigues i fins i tot,
d'una cova, en algun cas 29 sumen la xifra de 12 lliures i 8 diners. Els
mateixos censos respecte de terres, a penes si ultrapassen les 10 lliures.
En conjunt, la valoració quantitativa dels censos propis de la citada cartoixa
queda arrodonida en 22 lliures, 9 sous i 5 diners. Pel que fa als
denominats censos reals (forns, mines i les cases afectades) la quantitat
total de les pensions corresponents és la de 29 lliures, 9 sous i 6 diners,
lleugerament superior a la dels censos propis, oi més si remarquem que
entre els «reals» hi trobem a més 43 quarteres d'ordi o de blat en qualitat
de «bovatge». Així i tot, la desproporció d'aquestes xifres de censos de
Scala Dei amb les de censals del propi monestir (187 lliures i escaig) és
ben palesa, puix que aquests sobreïxen el triple dels censos en llur conjunt.
Si ens hi fixem amb més deteniment observarem com entre les minses
pensions dels censos propis de Scala Dei la màxima no depassa les 2
lliures catalanes. Es tracta d'una casa del carrer dels Ermitans, de Tarra­
gona, que té acensada Josep Llorach so . Entre les que s'hi consignen més a
prop hi ha la de Ramon Siscar, senyor de la Boella, en virtut de la possessió
del terme i del castell del dit lloc 31 . Les mínimes quotes anotades en
el Llevador esmentat són les de 1 diner escanyolit que paguen de pensió
28. Llib. núm. 13-954. Llevador de Censals i censos que reb lo monestir de la
Cartoixa de Scala Dei, en Tarragona. Censos propis, ff. 41 a 105. Censos reals,
ff. 109 a 150.
29- íd. Ibíd., f. 85. Joan i Isabel Segura i Ferran, pagesos, paguen un sou de
pensió anual, el 29 de setembre, «per una cova en lo carrer del Triquet, dessota una
casa de Rarael Samarra».
30. íd., f. 74.
31. íd. Ibíd., f. 93.
189