I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

MANUEL BASSA I ARMENGOL
temerosa dels que vivien fora. De gairebé tots se sap que un dia a la
setmana, i alguns cada dia, repartien sopa als pobres.
A l'interior, vida d'oració, d'aïllament, menjaven i bevien l'indispensable
per a subsistir; i cercaven en el silenci de la pau profunda d'aquell
recer, la idea bàsica de la vida.
A les terres occidentals, governades pel feudalisme, aquelles cases esdevenien
un senyor més, en el contacte amb la vida civil; i la seva irradiació,
tant la terrenal com l'espiritual, esdevenia la d'un veritable senyor
feudal.
La tremenda realitat del moment no permetia altra actitud, i la suavització
en el tracte no era encara prudent. La realització d'un ideal implica
la creació del clima adequat que el faci viable.
La consolidació moral i econòmica d'aquestes cases culminà en la
creació de magnífics monestirs, que escamparen fins a la nostra terra la
seva labor edificadora i evangèlica.
No era prou que fessin de pastors d'ànimes, calia que fessin de mestres
de la vida. Els homes i els pobles sentien necessitat d'un mestratge de
la vida civil; i aquesta necessitat, vista per diferents homes de diferents
conceptes, va impulsar la creació i la modificació de les cases de religiosos
i la formació dels Ordes segons el concepte que cada cap portava. I, amb
nou concepte, cada Orde es llençà a la predicació i a l'ensenyança.
La projecció de l'Orde del Císter a Catalunya donà a la nostra terra
un fort impuls social, polític i religiós, que la situà en pocs segles entre
els pobles més cultes d'occident.
La cultura cistercenca fou tan elevada que s'acostà força a la perfecció
humana; i els pobles que es deixaren portar, s'elevaren ràpidament.
Ramon Berenguer IV, un dels grans forjadors de la nació catalana,
que heretà uns comtats força mal parats, i en morir deixà virtualment
un reialme amb totes les potències essencials per a esdevenir com a poble
la gran figura que havia d'ésser fins al final de l'edat mitjana, no podia
deixar d'instal·lar en les belles terres del Priorat i Camp de Tarragona
els monjos blancs perquè orientessin la població pel camí de la vida
laboriosa i cristiana, que fins avui són unes de les característiques més
acusades de la població del nostre país.
L'Orde del Císter nasqué d'una interpretació diferent —més realista—
dels preceptes de la Regla de Sant Benet, i es va formar per la necessitat
d'una reforma que posés d'acord amb les necessitats del moment les
abadies escampades per Europa, les quals eren un bon xic antiquades.
14