I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

ANTONI PLADEVALL I FONT
el monestir es regís per la regla de sant Benet i que, d'acord amb ella,
Cesari i els futurs abats l'obeïssin sempre a ell i als seus successors a la
seu d'Ausona.
La personalitat de l'abat Cesari continua essent un enigma. Immigrat
tal volta de les terres hispàniques, pretengué de reconstituir pel seu
compte la província eclesiàstica tarraconense fent-se consagrar arquebisbe
en un sínode de Sant Jaume de Compostela. En fundar el monestir obtingué
un precepte reial i, segons sembla, també una butlla papal que li
confirmaven la fundació i els béns. És curiós, per tant, que aquest home
que tan bé coneixia el camí de Roma, on es dirigí més d'una vegada, no
obtingués cap document papal que eximís el seu monestir de la jurisdicció
del bisbe de Vic.
Fou que Cesari no atinà a demanar aquesta gràcia? Fou que el bisbe
de Vic no li ho permeté? El cert és que Santa Cecília no pogué comptar
mai amb cap document que provés la seva exempció i que els bisbes de
Vic exerciren sovint actes de jurisdicció sobre el monestir. En són una
mostra els consentiments donats pels bisbes de Vic l'any 1103 quan Santa
Cecília refusava d'unir-se al monestir de Sant Cugat del Vallès i, sobre
tot, el judici de l'any 1108 quan, amb la intervenció de Sant Oleguer,
aleshores prior de Sant Adrià, fou confirmada la unió a Sant Cugat. En
aquest judici el bisbe Arnau, de Vic, hi dóna el seu consentiment salva
in omnibus reverentia nostrae ecclesiae, nostrorumque sucessorum pontificum,
i abans, en decretar-se l'unió, ja s'especificà que s'havia fet per la
donació que n'havia fet a Sant Cugat el comte de Barcelona salva reverentia
sedis Beati Petri et episcoporum ejus 23 .
La llista de testimonis del domini del bisbe de Vic sobre l'abadia de
Santa Cecília podria allargar-se molt més, però difícilment en trobaríem un
altre de més clar que la condició que posà el bisbe de Vic, Ramon,
en 1134, en confirmar a l'abadia de Sant Cugat la donació del cenobi
montserratí feta pel seu antecessor Arnau. Disposa el bisbe que l'abadia
de Santa Cecília estigui sempre regida per un abat, el qual serà elegit
amb consell i voluntat de l'abat de Sant Cugat, però feta l'elecció, l'abat
electe ha d'ésser presentat al bisbe de Vic qui haurà d'acceptar-lo i confirmar-lo,
tret del cas que tingués motius greus per a repel·lir-lo; salvant,
23- J. RIUS SERRA, Cartulario de Sant Cugat del Vallés, II, Barcelona, 1946, doc.
797, pàgs. 451-452.
282