26.04.2013 Views

I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

JOAN MERCADER I RIBA<br />

per 6 jornals de terra campa, amb una meitat de garrofers, Teresa, la<br />

vídua d'un xocolater 32 i Joan Anton Comes i Soler, comerciant, per un<br />

jornal i mig de vinya i sembra 33 .<br />

En el cas dels censos reals les màximes són les 12 lliures que l'Ajuntament<br />

de Corregidor i Regidors de la ciutat de Tarragona sufraga cada<br />

Pasqua de Resurrecció a la cartoixa de Scala Dei per les carnisseries i<br />

pel dret de tallar les carns 31 ; també, encara que en menor grau, les 4<br />

lliures acreditades en la mateixa diada pel forner Nicolau Roig 35 . Aquí<br />

predominen les pensions reduïdes, d'una lliura i fracció. La mínima és<br />

la d'un sou, tan solament, d'una mina del terme de la Secuita, que explota<br />

l'adroguer Ferrater 36 . Ja hem dit que en aquest capítol hi trobem<br />

censos expressats en espècie, sota la denominació de «bovatge», i solen<br />

ésser 5, 3, 2 quarteres d'ordi, i a vegades, de blat. La màxima que es<br />

paga així en natura és la del Mas dels Arcs, de Maria Ventura Valls<br />

(13 quartans i mig), finca abans pertanyent als jesuïtes i que havia adquirit<br />

en 1771 el doctor Joan Francesc Serra, el qual la traspassà després<br />

per venda al marit de l'actual posseïdora 37 .<br />

La gamma social dels emfiteutes de Scala Dei és altament interessant<br />

per la seva varietat. Pel que fa als censos propis els pagesos (amb 21<br />

assentaments) són l'estament que hi predomina. Dels censos reals, en<br />

canvi, és òbvia la repetició nominativa dels forners (amb 16 assentaments),<br />

car ja hem dit que molts dels dits censos consisteixen en forns o<br />

aprofitaments d'utensilis del dit ram.<br />

En primer lloc com a corporacions públiques subjectes a Scala Dei<br />

per drets o finques ascensades hi ha el Capítol catedralici de Tarragona<br />

—la bossa canonical—, que aprofita diverses parcel·les de terra, horta, i<br />

d'altres, als termes de Reus, Centcelles i partida del Rec Major 38 . En segon<br />

lloc, l'Ajuntament tarragoní, tant per un molí fariner que té en el port 39 ,<br />

com per les expressades carnisseries, la bassa dels molins del port el dret<br />

32. ld., f. 70.<br />

33. Foíi 71.<br />

34. ld. Ibíd. Llevador de Censals i censos, etc. Censos reals, f. 110.<br />

35. ld. Ibíd., f. 122.<br />

36. ld. Ibíd., f. 115.<br />

37. ld. Ibíd., f. 148.<br />

38. ídem, ff. 41, 42, i 109¬<br />

39- ídem, f. 43.<br />

190

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!