I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

JOSEP MARIA CASAS I HOMS
Joana Llor. No poden ésser-hi presents, perquè estan malaltes, ni la
Priora ni domna Isabel Çarriera; habiten però al monestir. Actuà així
mateix el notari Vinyes, i foren testimonis especials els religiosos Joan de
Stanya, administrador de la casa de Natzaret; Gabriel Vilalta, benedictí,
confessor de les monges de Valldonzella; Pere de Stella, conventual de
Santa Fe, i Miquel Riera, notari, ciutadà de Barcelona.
L'Abat president, un cop obtinguda per part de les capitulars la confirmació
de les lletres en què era sol·licitada la seva presència per tal de
dirigir l'elecció de nova abadessa, féu llegir pel notari un pergamí escrit
en llengua llatina. Segons el text, molt extens, l'Abat General Humbert,
en virtut de potestat atorgada pel Capítol General, amb data 29 d'abril
de 1473, nomenava l'Abat de Santa Fe visitador i reformador dels monestirs
d'ambdós sexes existents dintre el regne d'Aragó i de València, i
Principat de Catalunya, així com del regne de Navarra. Entre les moltes
i variades obligacions i tasques que li eren encarregades o delegades, figurava
la de vigilar les circumstàncies i presidir l'elecció de nous prelats.
Quan el notari hagué traduït el llarg document al romanç, encara el President
volgué confirmar-se en la disposició de les monges presents, que,
exceptuades les dues malaltes eren totes les de la comunitat amb dret a
votar. De primer antuvi les absolgué de qualsevol excomunicació, suspensió
o interdicte que pogués privar-les d'aquell dret. Després, recordantlos
que, segons els Sants Pares, els estatuts de l'Orde, i el dret ordinari,
per tres maneres o vies es podia elegir el superior d'una comunitat, és a
dir, per via de l'Esperit Sant, per via d'escrutini o per via de compromís,
els demanava que decidissin per quina volien procedir. Les monges respongueren
a una que per la via de l'Esperit Sant. També ho afirmaren la
Priora i domna Isabel, l'opinió de les quals fou requerida en llurs cam­
bres pel notari i testimonis.
Decidida la via, l'esmentat notari es preparà a prendre nota de les
intencions i dels vots que emetrien les disset religioses que tenien dret.
Començaren per recollir el vot de la priora Aldonça Janera, que pel càrrec
tenia dret de precedència. Votà, asseguda al llit, a favor de domna
Francina Joana de Casanova. Després s'adheriren unànimement al seu
sufragi les monges del Capítol, i en darrer lloc, la malalta Isabel Çarriera,
de la qual, com de la priora, recaptaren el vot el notari i testimonis, que
protocolàriament acudiren a la cambra.
Tot seguit l'abat i la comunitat, tal com disposen els drets, constitu­
cions, ordinacions i estatuts de l'Orde, suplicaren instantment a domna
66