I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet

PBLAGI NEGRE I PASTELL
immediatament al S. d'Empúries i no, com ara, a la platja de l'Estartit,
terme de Torroella de Montgrí.
També Ptolomeu (cito segons una edició llatina), després de parlar
de Rhode Civitas —la ciutat de Roda— precedent de l'actual Roses,
diu: post hanc dictum Veneris templum. Sembla que per raó d'aquest
temple, el Cap de Creus havia estat conegut amb el nom de Promontori
Afrodisi o Afrodision; és a dir «Promontori d'Afrodita o de Venus segons
els romans; però com que el temple, difícilment hauria pogut ésser construït
al cim d'aquest cap tan abrupte, és per aquesta raó que hom ha
suposat que el lloc del seu emplaçament fou la muntanya, on després hi
hagué el monestir de Sant Pere de Roda. No obstant, si és exacta la
distància indicada per Plini des del riu Ticer fins al temple de la Venus
Pirenaica: 40 milles, prop de 60 Km. (exactament, si no m'equivoco,
55720) no s'adiu amb la que hi ha entre el riu citat per Plini —tant si és
el Ter, com la Muga— molt menys encara si és aquest darrer— i Sant
Pere de Roda; ja que la que hi ha, és molt inferior a la indicada pel
cèlebre escriptor romà.
És possible que Plini s'equivoqués; però tampoc no sabem del cert si
la Venus dels Pirineus es trobava en realitat a les immediacions del Cap
de Creus o més lluny, a Portvendres, nom evidentment derivat de Portús
Veneris; en aquest cas la distància assenyalada per Plini podria no ésser
ben exacta, però ja s'aproparia molt més a la realitat.
Pere de Marca, en la seva cèlebre Marca Hispànica es decanta decididament
per la identificació del lloc de Sant Pere de Roda amb el de
l'emplaçament de l'antic temple de Venus. «Aquest temple —diu— fou
aixecat al promontori dels Pirineus que més tard prengué el nom de
'Promontori Afrodisi'» (Llibre I, cap. X, par. I). L'antiquíssim monestir
de Sant Pere de Roda, fundat en el mateix emplaçament del temple, no
es troba al cim del promontori, sinó al costat, que acaba a la vall immediata
de Llançà» (Llibre I, cap. X, par. III). I segueix amb aquestes
paraules que em plau de copiar: «Com que en aquestes roques escapçades
i aspres no hi ha cap altre indret adequat per a un edifici públic, la superfície
d'aquest lloc conegut per la seva extensió i bellesa, a la qual s'unei­
xen una ampla vista cap al mar, el doll d'una font inestroncable i
l'abundància de vins delicats de la propera vall de Llançà i la Selva,
induí els antics a construir-hi un santuari de Venus, que, canviat per la
religió a millor destí, fou dedicat més tard a honor de Sant Pere. Cal
210