I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet
I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet
I COL·LOQUI D'HISTORIA DEL MONAQUISME CATALÀ I - Tinet
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MARIA - MERCÈ COSTA<br />
pels acostumats castells de Gurb, Sallent, Font-rubí, port i castell nou<br />
de Barcelona, etcètera M . Admetent el calendari de Segura, aquest devia<br />
ésser, o bé fill d'Azalguis o d'una primera muller (Teresa) del seu pare<br />
(Berenguer I). Notem, però, que Sobrequés, en parlar del dit homenatge,<br />
diu que el prestà Berenguer, fill de Bernat Guillem 15 . Notem també que,<br />
el 18 de febrer del 1126, Berenguer, en presència de l'arquebisbe de Nar-<br />
bona, legat apostòlic, féu certes donacions a Ripoll recordant les que ja<br />
havia fet juntament amb el seu pare Bernat Guillem; i que el 1148 fa<br />
una altra donació al monestir, juntament amb la seva esposa Ponça i el<br />
seu fill Pere 16 . Gairebé arribaríem a la conclusió que la que morí abans<br />
fou Azalguis, i que Berenguer (I) contragué nou matrimoni. L'any 1129<br />
feia donació dels castells del Papiol i la Bleda a canvi del d'Orís a<br />
Ramon Berenguer III 1 7 ; al mateix temps, el comte, no podent tornar a<br />
Berenguer el castell d'Arraona per haver-lo empenyorat a Ricard Gui<br />
llem, li empenyora la potestat de Font-rubí I8 . Apareix encara Berenguer<br />
entre els marmessors del comte, el 19 d'agost del 1130 19 . Una altra notí<br />
cia que tenim d'ell és del 1134, quan donà al Temple una casa amb torre<br />
al mur de Barcelona 20 .<br />
Segueix un altre període difícil d'aclarir, i precisament el que coinci<br />
dirà amb la fundació de Santes Creus. Diu Segura que Pere (I) de Queralt<br />
fou senyor de la casa des del 1140 al 1166. Cal ja recordar aquí les<br />
primeres notícies referents a la família de Timor, branca de la de Queralt,<br />
amb freqüents intercanvis de cognom. El 15 d'octubre del 1132, un cert<br />
Alarig cedeix en alou al seu fill Ramon els castells de Figuerola i Gisale-<br />
mo (Guialmons) i en feu el de Timor i d'altres, en presència d'un altre<br />
fill seu, Pere de Queralt 21 ; el 2 d'agost del 1133 (any dubtós), Alarig i<br />
14. ACA, C, p. 230 de Ramon Berenguer III; LFM, I, pàg. 449, núm. 429.<br />
15. SOBREQUÉS, op. cit., pàg. 195.<br />
16. ACA, D, FQ.<br />
17. ACA, C, p. 306 de Ramon Berenguer III; LFM, I, pàg. 342, núm. 319-<br />
ACA, D, FQ.<br />
18. ACA, C, p. 305 de Ramon Berenguer III.<br />
19- ACA, C, p. 316 de Ramon Berenguer III; LFM, I, pàg. 527, núm. 493;<br />
SOBREQUÉS, op. cit., pàg. 201.<br />
20. ACA, D, FQ,<br />
21. Archivo Histórico Nacional (— AHN), Santas Creus, pergamí 12 b; El "Llibre<br />
Blanch" de Santas Creus, (= LB), ed. F. UDINA MARTORELL, Barcelona, 1947,<br />
pàg. 42, núm. 36. No obstant, hi cap una altra interpretació de la signatura: que Pere<br />
fós fill dels signataris Berenguer (de cognom dubtós) i Ponça (que serien Berenguer<br />
Guillem i la seva segona muller). Així i tot, Ramon de Timor, sigui o no el Ramon<br />
fill d'Alarig, té per germà Pere de Queralt.<br />
96