Apunts d’Anàlisi Real
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
32 Espais de funcions contínues<br />
Com que els punts on està avaluada f en el sumatori sobre I estan a una distància menor que<br />
δ, podem emprar la continuïtat de f per fer aquest sumatori tant petit com volguem:<br />
∑<br />
(<br />
∣ x<br />
)∣ (<br />
∣∣ n<br />
∣f(x) − f x<br />
n k)<br />
k (1 − x) n−k < ɛ 2<br />
k∈I<br />
Els índex k de Ĩ són tals que ∣ ∣x − k ∣<br />
n<br />
≥ 4√ 1<br />
n<br />
, és a dir<br />
≤ ɛ 2<br />
∑<br />
k∈I<br />
n∑<br />
k=0<br />
(<br />
x − k ) 2<br />
≥ √ 1 , k ∈<br />
n<br />
Ĩ. n<br />
( n<br />
k)<br />
x k (1 − x) n−k<br />
( n<br />
k)<br />
x k (1 − x) n−k = ɛ 2 .<br />
El sumatori sobre Ĩ es pot fer tant petit com es vulgui emprant el resultat del lema anterior i el<br />
fet que la diferència de dos valors de f no pot ser més gran que 2α:<br />
∑<br />
(<br />
∣ x<br />
)∣ (<br />
∣∣ n<br />
∣f(x) − f x<br />
n k)<br />
k (1 − x) n−k < 2α ∑ ( n<br />
x<br />
k)<br />
k (1 − x) n−k<br />
k∈Ĩ<br />
k∈Ĩ<br />
= 2α ∑ ( )<br />
n x −<br />
n 2<br />
k<br />
( )<br />
k)(<br />
k∈Ĩ x −<br />
n 2<br />
x k (1 − x) n−k<br />
k<br />
≤ 2α √ n ∑ (<br />
x − n ) ( 2 n<br />
x<br />
k k)<br />
k (1 − x) n−k<br />
k∈Ĩ<br />
≤ 2α √ n∑ (<br />
n x − n ) ( 2 n<br />
x<br />
k k)<br />
k (1 − x) n−k<br />
k=0<br />
≤ 2α √ n 1<br />
4n =<br />
α<br />
2 √ n ≤ ɛ 2 .<br />
Hem arribat així a<br />
per a tot x ∈ [0, 1], i per tant<br />
|f(x) − B n,f (x)| < ɛ 2 + ɛ 2 = ɛ,<br />
||f − B n,f || < ɛ,<br />
amb un n que només depèn de ɛ, tal com voliem demostrar.<br />
□<br />
El teorema d’aproximació de Weierstrass permet demostrar que C([a, b], ) és separable,<br />
és a dir, existeix un conjunt numerable d’elements de C([a, b], ), els polinomis amb coeficients<br />
racionals, que és dens a C([a, b], ). Això es demostra en dos passos:<br />
1. El conjunt de polinomis amb coeficients racionals és dens a C([a, b], ).<br />
2. El conjunt de polinomis amb coeficients racionals és numerable.<br />
Per veure la primera afirmació, sigui p amb coeficients reals obtingut, per exemple, amb el<br />
teorema d’aproximació de Bernstein, tal que<br />
sup |a n x n + · · · + a 1 x + a 0 − f(x)| < ɛ<br />
x∈[a,b]<br />
2 ,<br />
Carles Batlle i Enric Fossas 2002