26.09.2015 Views

Apunts d’Anàlisi Real

Anàlisi real - Departament de Matemàtica Aplicada IV - UPC

Anàlisi real - Departament de Matemàtica Aplicada IV - UPC

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

32 Espais de funcions contínues<br />

Com que els punts on està avaluada f en el sumatori sobre I estan a una distància menor que<br />

δ, podem emprar la continuïtat de f per fer aquest sumatori tant petit com volguem:<br />

∑<br />

(<br />

∣ x<br />

)∣ (<br />

∣∣ n<br />

∣f(x) − f x<br />

n k)<br />

k (1 − x) n−k < ɛ 2<br />

k∈I<br />

Els índex k de Ĩ són tals que ∣ ∣x − k ∣<br />

n<br />

≥ 4√ 1<br />

n<br />

, és a dir<br />

≤ ɛ 2<br />

∑<br />

k∈I<br />

n∑<br />

k=0<br />

(<br />

x − k ) 2<br />

≥ √ 1 , k ∈<br />

n<br />

Ĩ. n<br />

( n<br />

k)<br />

x k (1 − x) n−k<br />

( n<br />

k)<br />

x k (1 − x) n−k = ɛ 2 .<br />

El sumatori sobre Ĩ es pot fer tant petit com es vulgui emprant el resultat del lema anterior i el<br />

fet que la diferència de dos valors de f no pot ser més gran que 2α:<br />

∑<br />

(<br />

∣ x<br />

)∣ (<br />

∣∣ n<br />

∣f(x) − f x<br />

n k)<br />

k (1 − x) n−k < 2α ∑ ( n<br />

x<br />

k)<br />

k (1 − x) n−k<br />

k∈Ĩ<br />

k∈Ĩ<br />

= 2α ∑ ( )<br />

n x −<br />

n 2<br />

k<br />

( )<br />

k)(<br />

k∈Ĩ x −<br />

n 2<br />

x k (1 − x) n−k<br />

k<br />

≤ 2α √ n ∑ (<br />

x − n ) ( 2 n<br />

x<br />

k k)<br />

k (1 − x) n−k<br />

k∈Ĩ<br />

≤ 2α √ n∑ (<br />

n x − n ) ( 2 n<br />

x<br />

k k)<br />

k (1 − x) n−k<br />

k=0<br />

≤ 2α √ n 1<br />

4n =<br />

α<br />

2 √ n ≤ ɛ 2 .<br />

Hem arribat així a<br />

per a tot x ∈ [0, 1], i per tant<br />

|f(x) − B n,f (x)| < ɛ 2 + ɛ 2 = ɛ,<br />

||f − B n,f || < ɛ,<br />

amb un n que només depèn de ɛ, tal com voliem demostrar.<br />

□<br />

El teorema d’aproximació de Weierstrass permet demostrar que C([a, b], ) és separable,<br />

és a dir, existeix un conjunt numerable d’elements de C([a, b], ), els polinomis amb coeficients<br />

racionals, que és dens a C([a, b], ). Això es demostra en dos passos:<br />

1. El conjunt de polinomis amb coeficients racionals és dens a C([a, b], ).<br />

2. El conjunt de polinomis amb coeficients racionals és numerable.<br />

Per veure la primera afirmació, sigui p amb coeficients reals obtingut, per exemple, amb el<br />

teorema d’aproximació de Bernstein, tal que<br />

sup |a n x n + · · · + a 1 x + a 0 − f(x)| < ɛ<br />

x∈[a,b]<br />

2 ,<br />

Carles Batlle i Enric Fossas 2002

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!