Apunts d’Anàlisi Real
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
40 La integral de Lebesgue<br />
x ∈ [a, b] i ϕ(x) = 0 si x /∈ [a, b]. Es diu llavors que f és integrable de Riemann en [a, b], i s’escriu<br />
f ∈ R([a, b]), si<br />
L(f; [a, b]) = U(f; [a, b]).<br />
La integral de Lebesgue s’obté per un procés similar, excepte que les funcions esglaonades es<br />
substitueixen per un conjunt diferent de funcions i la noció de longitud s’estén a una col . lecció<br />
X de subconjunts de més generals que els intervals, obtenint-se el que s’anomena mesura o<br />
longitud generalitzada, µ. En concret, les funcions esglaonades es substitueixen per funcions<br />
simples, que són funcions combinació lineal de funcions característiques de conjunts de X (les<br />
funcions esglaonades en són un cas particular). Si<br />
és una funció simple, aleshores<br />
∫<br />
ϕ =<br />
ϕ =<br />
n∑<br />
c j £ Ej<br />
j=1<br />
n∑<br />
c j µ(E j ).<br />
j=1<br />
Si f és una funció no negativa definida sobre que té unes certes propietats, definirem la seva<br />
integral de Lebesgue com el suprem de les integrals de totes les funcions simples ϕ tals que<br />
ϕ(x) ≤ f(x) ∀x ∈ . La integral es pot estendre després a funcions apropiades amb els dos<br />
signes.<br />
Un exemple de funció simple que no és una funció esglaonada ve donat per<br />
{ 1 si x ∈ ¢ ∩ [0, 1],<br />
ϕ(x) =<br />
0 altrament,<br />
que es pot escriure com<br />
i per tant<br />
∫<br />
ϕ = 1 · £ ∩[0,1] + 0 · £ ∩[0,1]<br />
ϕ = 1 · µ(¢ ∩ [0, 1]) + 0 · µ(¢ ∩ [0, 1]) = µ(¢ ∩ [0, 1]).<br />
Veurem que les propietats que requerirem a la mesura µ per estendre correctament la noció<br />
de longitud d’un interval fan que la mesura de qualsevol conjunt numerable, que és el cas de<br />
¢ ∩ [0, 1], sigui zero. Per tant ∫<br />
ϕ = 0.<br />
En canvi, es fàcil veure que aquesta funció no és integrable de Riemann, donat que la suma<br />
superior val 1 i la inferior val 0.<br />
De manera simbòlica, podem dir que<br />
integral de Riemann ∼<br />
∑<br />
bases × alçades<br />
intervals<br />
mentre que<br />
integral de Lebesgue ∼<br />
∑<br />
alçades × sumes de bases.<br />
valors de ϕ<br />
Fixem-nos que en el nostre exemple hem posat 0 · µ(¢ ∩ [0, 1]) = 0 encara que cal esperar<br />
que µ(¢ ∩ [0, 1]) = µ( ) = +∞. De fet, l’aparició de conjunts de mesura infinita ens porta<br />
Carles Batlle i Enric Fossas 2002