26.09.2015 Views

Apunts d’Anàlisi Real

Anàlisi real - Departament de Matemàtica Aplicada IV - UPC

Anàlisi real - Departament de Matemàtica Aplicada IV - UPC

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

40 La integral de Lebesgue<br />

x ∈ [a, b] i ϕ(x) = 0 si x /∈ [a, b]. Es diu llavors que f és integrable de Riemann en [a, b], i s’escriu<br />

f ∈ R([a, b]), si<br />

L(f; [a, b]) = U(f; [a, b]).<br />

La integral de Lebesgue s’obté per un procés similar, excepte que les funcions esglaonades es<br />

substitueixen per un conjunt diferent de funcions i la noció de longitud s’estén a una col . lecció<br />

X de subconjunts de més generals que els intervals, obtenint-se el que s’anomena mesura o<br />

longitud generalitzada, µ. En concret, les funcions esglaonades es substitueixen per funcions<br />

simples, que són funcions combinació lineal de funcions característiques de conjunts de X (les<br />

funcions esglaonades en són un cas particular). Si<br />

és una funció simple, aleshores<br />

∫<br />

ϕ =<br />

ϕ =<br />

n∑<br />

c j £ Ej<br />

j=1<br />

n∑<br />

c j µ(E j ).<br />

j=1<br />

Si f és una funció no negativa definida sobre que té unes certes propietats, definirem la seva<br />

integral de Lebesgue com el suprem de les integrals de totes les funcions simples ϕ tals que<br />

ϕ(x) ≤ f(x) ∀x ∈ . La integral es pot estendre després a funcions apropiades amb els dos<br />

signes.<br />

Un exemple de funció simple que no és una funció esglaonada ve donat per<br />

{ 1 si x ∈ ¢ ∩ [0, 1],<br />

ϕ(x) =<br />

0 altrament,<br />

que es pot escriure com<br />

i per tant<br />

∫<br />

ϕ = 1 · £ ∩[0,1] + 0 · £ ∩[0,1]<br />

ϕ = 1 · µ(¢ ∩ [0, 1]) + 0 · µ(¢ ∩ [0, 1]) = µ(¢ ∩ [0, 1]).<br />

Veurem que les propietats que requerirem a la mesura µ per estendre correctament la noció<br />

de longitud d’un interval fan que la mesura de qualsevol conjunt numerable, que és el cas de<br />

¢ ∩ [0, 1], sigui zero. Per tant ∫<br />

ϕ = 0.<br />

En canvi, es fàcil veure que aquesta funció no és integrable de Riemann, donat que la suma<br />

superior val 1 i la inferior val 0.<br />

De manera simbòlica, podem dir que<br />

integral de Riemann ∼<br />

∑<br />

bases × alçades<br />

intervals<br />

mentre que<br />

integral de Lebesgue ∼<br />

∑<br />

alçades × sumes de bases.<br />

valors de ϕ<br />

Fixem-nos que en el nostre exemple hem posat 0 · µ(¢ ∩ [0, 1]) = 0 encara que cal esperar<br />

que µ(¢ ∩ [0, 1]) = µ( ) = +∞. De fet, l’aparició de conjunts de mesura infinita ens porta<br />

Carles Batlle i Enric Fossas 2002

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!