Apunts d’Anàlisi Real
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
Anà lisi real - Departament de Matemà tica Aplicada IV - UPC
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
4.4 Sèries de Fourier trigonomètriques 91<br />
Notem que g és tant bona com f a (−π, π), excepte possiblement en y = 0. Aplicant però la<br />
regla de l’Hôpital tenim<br />
lim g(y) = −if ′ (x + ),<br />
y→0 +<br />
lim g(y) = −if ′ (x − ),<br />
y→0 −<br />
que existeixen per ser f de PS(−π, π). Per tant g és de PC(−π, π) i per tant de L 2 ((−π, π)).<br />
Aplicant la desigualtat de Bessel, si Ĉ n = (â n − iˆb n )/2 són els coeficients de Fourier complexos<br />
de g, tindrem<br />
lim Ĉ n = 0<br />
n→±∞<br />
amb<br />
Però (4.18) és<br />
Ĉ n = 1 ∫ π<br />
g(y)e −iny dy.<br />
2π −π<br />
S f N (x) − 1 2 (f(x+ ) + f(x − )) = Ĉ−(N+1) − ĈN<br />
i per tant<br />
(<br />
lim S f<br />
N→∞<br />
N (x) − 1 )<br />
2 (f(x+ ) + f(x − )) = 0.<br />
□<br />
Exercici. Escriviu i demostreu els teoremes de Dirichlet per al sistema trigonomètric a (0, L)<br />
i per als sistemes de cosinus i de sinus a (0, π). Es pot fer amb canvis de variables i extensions<br />
simètriques o antisimètriques.<br />
A més de la convergència puntual, ens interessa també saber si es pot dir quelcom d’específic<br />
respecte a la derivació i integració de sèries de Fourier trigonomètriques, així com sobre la<br />
seva convergència uniforme, més enllà dels resultats generals per a sèries funcionals. Un fet<br />
fonamental és el següent<br />
Lema 4.11 Sigui f 2π-periòdica, contínua i PS( ). Siguin a n , b n , C n els seus coeficients de<br />
Fourier (reals i complexos) i siguin a ′ n, b ′ n, C ′ n els de f ′ . Llavors<br />
a ′ n = nb n , b ′ n = −na n , C ′ n = inC n .<br />
Demostració. És una simple integració per parts. Noteu que no assegurem que el teorema<br />
de Dirichlet sigui aplicable a f ′ , pero tantmateix els seus coeficients de Fourier existeixen per<br />
ser f ′ de PC( ). Tenim<br />
C ′ n = 1<br />
2π<br />
= 1<br />
2π<br />
∫ π<br />
−π<br />
f ′ (x)e −inx dx<br />
(<br />
f(π)e −inπ − f(−π)e inπ) + in<br />
2π<br />
= 1<br />
2π (−1)n (f(π) − f(−π)) + inC n = inC n<br />
per ser f contínua. Llavors<br />
∫ π<br />
a ′ n = 1 2 (C′ n + C ′∗<br />
n ) = 1 2 n(iC n − iC ∗ n) = ni C n − C ∗ n<br />
2<br />
b ′ n = i 2 (C′ n − C ′∗<br />
n ) = i 2 n(iC n + iC ∗ n) = −n C n + C ∗ n<br />
2<br />
−π<br />
f(x)e −inx dx<br />
= nb n ,<br />
= −na n .<br />
Carles Batlle i Enric Fossas 2002