13.05.2013 Views

A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web

A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web

A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

1 La Fonte de Fascura<br />

98<br />

Baxando el puertu Sueve<br />

d’Antayo só <strong>la</strong> falda,<br />

y d’Uruyán xuntino<br />

pos una piedra algama,<br />

esquita de <strong>la</strong> peña<br />

<strong>la</strong> fonte qu’hay más guapa.<br />

Del l<strong>la</strong>u <strong>del</strong> Saliente,<br />

que ye per onde mana,<br />

y que costudo un pocu<br />

hasta una riega baxa,<br />

traviesa <strong>la</strong> siendina<br />

que va a so mesma entrada.<br />

¡Qué suave qu’el<strong>la</strong> cuerre!<br />

¡Qué llimpia surte l’agua!<br />

¡Qué comba fai el vidru<br />

que de <strong>la</strong> peña salta!<br />

Y ¡cómo les burbuyes<br />

rebullen na fontana<br />

2 Sonetu 36<br />

TEMA 6<br />

Testos<br />

Na casa de to güelu, Tomasín,<br />

bien lo sabes, yes l’únicu mandón<br />

y <strong>la</strong> xente de galdes o calzón<br />

fará lo que disponga’l rapacín.<br />

Mas atendi; te fraño l’estantín<br />

co<strong>la</strong> bota (de punta o de tacón)<br />

el día que sin causa nin razón<br />

te dé por alloriame’l revexín.<br />

Si canses nel Hespiciu, pal Fontán<br />

entama <strong>la</strong> carrera, y farás bien,<br />

de prunos fartu, bígaros y atún:<br />

pero xuro que non prebes el pan<br />

si quexes de to parte me da alguién<br />

y te faigo <strong>la</strong> cama nel común 37 .<br />

35 Acebal, X. M. (1995): Obra poética. Uviéu, Alvízoras: 119-120.<br />

36 Debió escribise haza 1890 y taba dedicáu al so nietu don Tomás López Cuesta.<br />

37 Cuesta, T. (1990): Poesía. Xixón, Llibros <strong>del</strong> Pexe: 348.<br />

al par que cuerri n’el<strong>la</strong><br />

aquel gordón de p<strong>la</strong>ta!<br />

Esfechu en munchos filos,<br />

que l’un tres l’utru escapa<br />

per d’elles de resquiebres<br />

<strong>del</strong> tanque que l’ampara,<br />

texendo y destexendo<br />

pel prau a<strong>la</strong>ntre esbária,<br />

y ménien les sos fueyes<br />

al palpu d’aquel<strong>la</strong> agua,<br />

igual que si quixeren<br />

paga-y ansí <strong>la</strong> gracia,<br />

les p<strong>la</strong>ntes y les flores<br />

que salen pe <strong>la</strong> campa.<br />

Cuntar el sin fin d’elles<br />

qu’el suelu tudu cuaya,<br />

val más cuntar les herbes,<br />

que guañen na toñada [...] 35 .

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!