A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web
A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web
A la gueta del material espardío - Educastur Hospedaje Web
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1 La Fonte de Fascura<br />
98<br />
Baxando el puertu Sueve<br />
d’Antayo só <strong>la</strong> falda,<br />
y d’Uruyán xuntino<br />
pos una piedra algama,<br />
esquita de <strong>la</strong> peña<br />
<strong>la</strong> fonte qu’hay más guapa.<br />
Del l<strong>la</strong>u <strong>del</strong> Saliente,<br />
que ye per onde mana,<br />
y que costudo un pocu<br />
hasta una riega baxa,<br />
traviesa <strong>la</strong> siendina<br />
que va a so mesma entrada.<br />
¡Qué suave qu’el<strong>la</strong> cuerre!<br />
¡Qué llimpia surte l’agua!<br />
¡Qué comba fai el vidru<br />
que de <strong>la</strong> peña salta!<br />
Y ¡cómo les burbuyes<br />
rebullen na fontana<br />
2 Sonetu 36<br />
TEMA 6<br />
Testos<br />
Na casa de to güelu, Tomasín,<br />
bien lo sabes, yes l’únicu mandón<br />
y <strong>la</strong> xente de galdes o calzón<br />
fará lo que disponga’l rapacín.<br />
Mas atendi; te fraño l’estantín<br />
co<strong>la</strong> bota (de punta o de tacón)<br />
el día que sin causa nin razón<br />
te dé por alloriame’l revexín.<br />
Si canses nel Hespiciu, pal Fontán<br />
entama <strong>la</strong> carrera, y farás bien,<br />
de prunos fartu, bígaros y atún:<br />
pero xuro que non prebes el pan<br />
si quexes de to parte me da alguién<br />
y te faigo <strong>la</strong> cama nel común 37 .<br />
35 Acebal, X. M. (1995): Obra poética. Uviéu, Alvízoras: 119-120.<br />
36 Debió escribise haza 1890 y taba dedicáu al so nietu don Tomás López Cuesta.<br />
37 Cuesta, T. (1990): Poesía. Xixón, Llibros <strong>del</strong> Pexe: 348.<br />
al par que cuerri n’el<strong>la</strong><br />
aquel gordón de p<strong>la</strong>ta!<br />
Esfechu en munchos filos,<br />
que l’un tres l’utru escapa<br />
per d’elles de resquiebres<br />
<strong>del</strong> tanque que l’ampara,<br />
texendo y destexendo<br />
pel prau a<strong>la</strong>ntre esbária,<br />
y ménien les sos fueyes<br />
al palpu d’aquel<strong>la</strong> agua,<br />
igual que si quixeren<br />
paga-y ansí <strong>la</strong> gracia,<br />
les p<strong>la</strong>ntes y les flores<br />
que salen pe <strong>la</strong> campa.<br />
Cuntar el sin fin d’elles<br />
qu’el suelu tudu cuaya,<br />
val más cuntar les herbes,<br />
que guañen na toñada [...] 35 .