Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

guardi.QXD 4/03/03 06:17 Página 134El 70% a 90% dels ADVP infectats per l’HIV presenta coinfecció crònicapel VHC. En pacients no HIV la combinació amb interferó (o interferópegilat) més ribavirina aconsegueix entre un 40% a 50% de mitjana denegativització de l’hepatitis C. En els pacients coinfectats els resultats,encara en fase inicial, són semblants.Entre el 5% i el 15% dels pacients HIV són portadors crònics delVHB. Aquest tipus d’infecció es tracta amb interferó i lamivudina.Davant la sospita d’una hepatitis d’origen bacterià s’ha de realitzaruna àmplia cobertura antibiòtica que inclogui S. aureus, gramnegatius incloent-hipseudomona i anaerobis. El tractament antibiòtic variarà segonsels antecedents, però inicialment es recomana la pauta de cloxacil·lina 1-2 g cada 6 h, i.v., més gentamicina 3-5 mg/kg cada 24 hores i.v., mésmetronidazole 500 mg cada 8 h i.v. En alguns pacients determinats s’ha decobrir Listeria (ampicil·lina 1 g cada 4 h i.v. i/o febre Q doxicil·lina 100 mgcada 12 h i.v.).Pell i teixits tousLa infecció de pell i teixits tous és molt freqüent en addictes a drogues pervia parenteral. El diagnòstic sol ser senzill. Les infeccions poden ser moltgreus: cel·lulitis, fascitis necrosant, piomiositis, gangrena gasosa. La localitzaciómés freqüent són les extremitats superiors, coincidint amb elspunts d’autoadministració de droga endovenosa. Els gèrmens més freqüentssón S. aureus i estreptococs del grup A. Gèrmens menys freqüentssón els bacils gramnegatius i anaerobis propis de la cavitat oral. La infeccióper càndida es dóna en el context d’una candidiasi disseminada, juntamentamb l’afectació ocular i costocondritis.L’analítica es realitzarà en aquells casos més greus, amb repercussiósistèmica i en aquells en què pugui ser necessària la intervenció quirúrgicaper desbridar la lesió. Es realitzaran hemocultius davant la presènciade febre, i es determinarà el nivell de CPK per descartar afectaciómuscular.134