Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Pumarola2.QXD 4/03/03 06:31 Página 44PROVES DIAGNÒSTIQUES DE LABORATORIDE LA INFECCIÓ PER L’HIVJa que els retrovirus són causa d’infeccions que persisteixen durant totala vida dels subjectes infectats, la demostració d’una respota immunitàriahumoral específica reflecteix, invariablement, l’existència d’infecció activa.Així, la detecció d’anticossos específics (Ac-HIV) en el sèrum de lespersones infectades és el mètode emprat per al diagnòstic de laboratoride la infecció per l’HIV. Tanmateix, en determinades situacions (nounatsde mares infectades i primoinfecció, entre altres) la demostració del propivirus, bé sigui mitjançant la detecció de les seves proteïnes o àcids nucleicso mitjançant el seu aïllament en cultiu cel·lular, ha demostrat serd’una gran ajuda per al diagnòstic serològic o fins i tot tenir una eficàciasuperior.El diagnòstic de la infecció per l’HIV es basa en la utilització de reactiuscomercialitzats. La forta competència entre les diferents cases comercialsi l’estricte control per part de les agències reguladores en els diferentspaïsos han donat com a resultat la disponibilitat de reactius d’elevada sensibilitat,especificitat i estandardització, que han aportat una gran qualitatal diagnòstic de la infecció per l’HIV, superior a les tècniques desenvolupadesin home pels laboratoris clínics o d’investigació. En aquest sentit, enel diagnòstic de la infecció per l’HIV no han d’utilitzar-se reactius que nohagin estat prèviament homologats per al seu ús diagnòstic.Proves de detecció d’anticossos específicsProves de cribratgeLa detecció d’Ac-HIV amb tècniques d’enzimoimmunoassaig (EIA) és elmètode més emprat en l’actualitat. Aquestes tècniques tenen diferentsprincipis: indirecte, competitiu, de captura i en sandwich. L’increment progressiude la qualitat en l’elaboració dels antígens (Ag) fa d’aquest tipusde tècniques les més indicades si les condicions instrumentals del laboratoriho permeten.44