Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

uiz.qxd 4/03/03 06:34 Página 344Utilització dels tests de resistències en la decisiód’un canvi de teràpia antiretroviralExisteixen estudis que demostren l’existència d’una correlació entre fracàsterapèutic i aparició de soques resistents. Tanmateix, no sempre ésfàcil establir aquesta correlació. La presència de variants virals, predominantmentwild type, en pacients que han fracassat al tractament fa difícilconsiderar els tests de resistències com a paràmetres òptims, a més dela càrrega viral i el recompte de limfocits CD4, per al maneig clínic delpacient HIV.No obstant això, ha de considerar-se que la falta de sensibilitat d’aquestestècniques pot estar emmascarant la presència minoritària de soquesmutants que ofereixen resistències a diversos fàrmacs.Com s’ha comentat anteriorment, l’aparició de resistències no és laúnica causa de fracàs terapèutic. Actualment, la càrrega viral és el marcadormés adequat per decidir si és o no necessari el canvi de tractament.Tanmateix, quan s’han descartat altres factors relacionats amb fracàsterapèutic diferents a l’aparició de resistències, els tests genotípics i fenotípicspoden aportar informació addicional que ajudi al clínic a controlarun pacientAixí doncs, la presència de mutacions relacionades amb resistències,en pacients que reben tractament antiretroviral i fracassen a aquesttractament, indicaria que aquest fàrmac no és suficientment actiu com pera blocar la replicació de l’HIV.Els tests que permeten detectar resistències, tant genotípiques comfenotípiques, són de gran utilitat per avaluar els nous fàrmacs antiretrovirals,així com per al disseny de teràpies de rescat en aquells individus quesón portadors de virus mutants.Per últim, ha de tenir-se en compte que l’absència de resistències genotípiqueso fenotípiques no sempre prediu una bona resposta a la teràpia.344