Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

fortuny.QXD 4/03/03 06:08 Página 2432) Quan existeix un fracàs terapèutic, hem d’assegurar-nos que la causad’aquest fracàs no sigui la falta de compliment del tractament.3) Si el fracàs terapèutic no és degut a una falta de compliment, hemd’assumir que s’ha desenvolupat una resistència, i hem de procedir acanviar els fàrmacs utilitzats. El canvi o addició d’un sol fàrmac constituiràun règim subòptim. Si és possible es canviaran els tres fàrmacsantiretrovirals, i la nova pauta com a mínim contindrà dos nous fàrmacs.En l’elecció de la nova combinació hauran de tenir-se en compteles potencials resistències creuades.4) Quan s’escull una nova combinació de fàrmacs, s’ha de realitzar unaexhaustiva història de tots els medicaments que pren el pacient, atesesles possibles interaccions entre ells.5) Quan el canvi terapèutic inclou un inhibidor de la proteasa, han de tenir-seen compte les dificultats per al correcte compliment. S’explicaràal nen i a la seva família les característiques del fàrmac i les condicionsper aconseguir una resposta correcta.6) Quan el canvi de tractament antiretroviral es produeix per malaltia HIVavançada en el nen, es tindrà en compte la qualitat de vida del pacienti la possible interferència del tractament.No hem d’oblidar que la primera opció terapèutica és la potencialmentmés activa. Els nens sense experiència en antiretrovirals tenenmajors probabilitats d’èxit, per això és important donar tot el recolzamentnecessari al pacient i a la seva família per evitar la falta d’adhesió. Quanassistim a un fracàs del tractament antiretroviral de primera línia intentaremque el nou règim sigui més potent, això comporta generalment unaugment del nombre de fàrmacs. Actualment, existeix molt poca experiènciaamb tractaments de rescat en pacients pediàtrics. En l’elecció deles noves pautes de tractament poden resultar d’utilitat els estudis deresistències, atès que generalment els nens infectats per l’HIV han estatexposats a molts antiretrovirals de manera seqüencial.243