Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

alsina.QXD 4/03/03 06:01 Página 153INFECCIONS BACTERIANESStaphylococcus aureusL’estafilococ auri és l’agent patogen que en major freqüència produeix infeccionscutànies als malalts infectats per l’HIV, sobretot en els drogaaddictes,els quals són portadors nasals d’aquest germen en doble proporcióque els controls sans.No existeix un patró d’infecció estafilocòccica específica. Es pot presentaren una àmplia varietat de lesions: impetigen, ectima, fol·liculitis, pàpules,plaques, forunculosi, botriomicoma i cel·lulitis. És també fàcil de trobar-lo coma sobreinfecció d’altres dermatosis, com l’escabiosi, les úlceres herpètiques,el sarcoma de Kaposi, etc. Especial atenció mereixen les fol·liculitis per estafilococauri. Es presenten com a múltiples petites pústules pruriginoses, ambfreqüència fol·liculars, disseminades pel tronc, cara i extremitats.El diagnòstic diferencial en el cas de les fol·liculitis s’ha de fer bàsicamentamb la fol·liculitis per Pityrosporum ovale i la fol·liculitis eosinofílica.El diagnòstic ens ve confirmat per l’aïllament microbiològic i/o l’estudianatomopatològic.Treponema pallidumEls índexs de la incidència global de la sífilis han disminuït en la segonameitat del segle XX, havent passat d’11 casos per 100.000 habitants l’any1983 a 1,3 casos per 100.000 habitants el 1995. En aquests últims anyssembla haver-hi un lleu augment del nombre de casos.El diagnòstic de la lesió primària es fa per examen del camp fosc,mentre que en la sífilis secundària el diagnòstic recau en les serologiesreagíniques (VDRL) i treponèmiques (FTA-ABS i TPHA). L’existència prèviade la infecció per l’HIV pot alterar el curs natural de la sífilis, però noles manifestacions dermatològiques. S’ha vist que els malalts seropositiuspresenten xancres més persistents, i que aquests es poden mantenirfins a l’estadi secundari de la malaltia. Paradoxalment, la sífilis secundàriaés la forma més freqüent de presentació en aquests malalts.153