Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

domingo.QXD 4/03/03 06:06 Página 100directa en les mostres per a estudi, però la seva amplificació pràctica sistemàticano es recomana de forma universal. Es recomana la realitzacióde proves de sensibilitat en els aïllaments inicials de tots els pacients (22).TractamentS’esquematitza a la Taula 5 (23, 24). En situacions d’alta prevalença deresistència a la isoniazida (>4%), de tractament tuberculós previ i d’exposicióconeguda a un cas de tuberculosi resistent a isoniazida, es recomanal’addició d’un quart fàrmac fins a disposar de l’antibiograma. Si nos’inclou isoniazida o rifampicina, el tractament ha de prolongar-se 18mesos. Les rifamicines acceleren el metabolisme dels inhibidors de la proteasai dels inhibidors de la transcriptasa inversa no nucleòsids, podentdonar com a resultat nivells subterapèutics d’aquests en sang (23). A lavegada, aquests inhibidors retarden el metabolisme de les rifamicinesincrementant els seus nivells sanguinis. La rifabutina és un inductormenys potent del citocrom P450 que la rifampicina, mantenint una activitatsimilar a aquesta enfront de M. tuberculosis.Salmonella spp.Diagnòstic clínicBacterièmia i sepsi, enterocolitis. Infreqüentment metàstasis òssies.Diagnòstic microbiològicHemocultiu, coprocultio (no distingeix entre portador i pacient). El diagnòsticserològic enfront de salmonel·les tifoparatífiques tenen poca utilitatper la seva baixa especificitat.TractamentLes diferents opcions terapèutiques s’esquematitzen a la Taula 6 (1, 15).100