13.07.2015 Views

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Pumarola-3.QXD 4/03/03 06:32 Página 75les mutacions sobre la sensibilitat d’un <strong>de</strong>terminat virus als diferents antiretroviralsni sobre la seva aptitud biològica (“fitness”).La presència d’una mutació concreta no sempre implica que el virussigui resistent a un <strong>de</strong>terminat fàrmac. Per exemple, la presència d’unaúnica mutació en el codó 103 <strong>de</strong> la transcriptasa inversa <strong>de</strong> l’HIV causauna elevada resistència creuada a tots els inhibidors d’aquest enzim viralno anàlegs als nucleòsids. Tanmateix, perquè l’HIV <strong>de</strong>senvolupi resistènciacreuada als inhibidors <strong>de</strong> la proteasa fa falta que s’acumulin més <strong>de</strong>dues mutacions claus (D30N; G48V; I50V; V82A/F/T/S; I84V; L90M) en laproteasa viral. A més, la presència <strong>de</strong> polimorfismes o <strong>de</strong> mutacions encodons diferents als directament implicats en la producció <strong>de</strong> la resistènciaa un <strong>de</strong>terminat antiretroviral po<strong>de</strong>n modular (i a vega<strong>de</strong>s revertir) elgrau <strong>de</strong> resistència fenotípica <strong>de</strong>l virus als fàrmacs d’un mateix grup. Unbon exemple d’aquest tipus d’interacció el constitueix l’efecte <strong>de</strong> la mutacióM184V (causant <strong>de</strong> la resistència <strong>de</strong> l’HIV-1 a la lamivudina) en la reversió<strong>de</strong> la resistència <strong>de</strong> l’HIV-1 a la zidovudina. Atès el gran nombre <strong>de</strong>mutacions causants <strong>de</strong> resistència als antiretrovirals <strong>de</strong>scrites en la transcriptasainversa i en la proteasa <strong>de</strong> l’HIV-1, s’ha <strong>de</strong> suposar que existeixenaltres interaccions que modulen l’efecte <strong>de</strong> <strong>de</strong>terminats genotipssobre el fenotip viral.L’avantatge <strong>de</strong>l LiPA sobre els mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> seqüenciació és que ésmés senzill i ràpid i, a vega<strong>de</strong>s, té major sensibilitat per a la <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong>poblacions mutants minoritàries quan aquests suposen el 5% a 10% <strong>de</strong>la població total. Tanmateix, la major limitació <strong>de</strong>l LiPA és que aporta informaciósobre la presència o no <strong>de</strong> mutacions causants <strong>de</strong> resistènciaals antiretrovirals únicament en <strong>de</strong>terminats codons <strong>de</strong> la transcriptasainversa i <strong>de</strong> la proteasa <strong>de</strong> l’HIV-1.La informació <strong>de</strong> què disposem actualment comparant els diferentsmèto<strong>de</strong>s genotípics és molt limitada. Estudis en què s’ha comparat el mèto<strong>de</strong><strong>de</strong> LiPA amb els <strong>de</strong> seqüenciació suggereixen que en alguns casos elprimer és més sensible per a la <strong>de</strong>tecció <strong>de</strong> poblacions minoritàries i queel grau <strong>de</strong> concordança que s’obté amb ambdós mèto<strong>de</strong>s oscil·la entre el73% i el 98%.75

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!