13.07.2015 Views

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

coll.qxd 4/03/03 06:05 Página 4331/834) (43). Atès que hi ha una baixa replicació viral en aquestes dones,el risc d’aparició <strong>de</strong> resistències és baix.Les societats GESIDA-SEIMC, AEP, SEGO i PNS, d’una banda, i elGrup Col·laboratiu Europeu, d’una altra, han publicat documents <strong>de</strong> consenssobre el maneig <strong>de</strong> la gestant infectada per l’HIV. El tractament ha<strong>de</strong> ser sempre individualitzat buscant sempre una càrrega viral in<strong>de</strong>tectable(44).Altres aspectes <strong>de</strong>l maneig <strong>de</strong> la gestant infectada per l’HIVAvantpartDiagnòstic prenatalOferir el cribrat òptim (1r o 2n trimestre). Si el cribrat és positiu, i posatque només l’estudi <strong>de</strong>l cariotipus pot <strong>de</strong>scartar una cromosomopatia, espot valorar una amniocentesi (no biòpsia corial). Segons les da<strong>de</strong>s disponibles,en dones no tracta<strong>de</strong>s l’amniocentesi incrementa el risc <strong>de</strong> transmissió<strong>de</strong> dues a quatre vega<strong>de</strong>s (45). Els estudis <strong>de</strong> cohorts no han <strong>de</strong>mostrat unaugment <strong>de</strong>l risc en dones tracta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong>ls tractaments, però finsal moment actual, el nombre d’amniocentesis realitza<strong>de</strong>s és petit i el nombre<strong>de</strong> biòpsies corials és mínim. Només s’ha <strong>de</strong> fer el cribrat a dones queen cas <strong>de</strong> resultar patològic acceptin fer-se l’amniocentesi (sinó crearem unaangoixa innecessària). Si es realitza un procediment invasiu, cal donar teràpiaòptima i obtenir abans una càrrega viral in<strong>de</strong>tectable.Test <strong>de</strong> O’SullivanLes dones que reben un inhibidor <strong>de</strong> la proteasa s’han <strong>de</strong> fer un testd’O’Sullivan precoç per <strong>de</strong>scartar la diabetis gestacional, i han <strong>de</strong> repetirloal cap <strong>de</strong> 24 a 28 setmanes.Monitoratge <strong>de</strong> la síndrome d’abstinència <strong>de</strong> la metadonaLes dones que reben inhibidors <strong>de</strong> la proteasa, com la nevirapina o l’efavirenz(no l’indinavir), tenen un risc potencialment major <strong>de</strong> fer síndrome433

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!