Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

1.qxd 4/03/03 07:46 Página 265Valoració de les interaccionsmedicamentoses en pacientsamb tractament antiretroviralM. TUSET I J.M. MIRóEn aquest capítol es revisen les principals interaccions dels fàrmacs antiretrovirals.La majoria es produeixen a nivell de metabolisme en el citocromP450 hepàtic. Aquest citocrom està format per diverses famílies i subfamíliesd’isoenzims dels quals el CYP3A4 és el que metabolitza el majornombre de fàrmacs (substrats). Els medicaments que actuen com a inductorsdel citocrom P450 produiran una disminució en les concentracionsplasmàtiques (Cp) dels fàrmacs que actuen com a substrats ambun potencial risc de fracàs terapèutic, que hauria de corregir-se amb unaugment de la dosi del substrat o bé retirant l’inductor enzimàtic. La induccióenzimàtica és un procés lent que es produeix després d’unsquants dies o fins i tot setmanes de teràpia amb l’inductor. Inductors típicssón les rifamicines (rifampicina > rifabutina), nevirapina i antiepilèptics(fenitoïna, fenobarbital, carbamazepina). Ritonavir pot actuar com a inductorde l’isoenzim 1A2 (i probablement del 2C9/19) del citocrom P450,encara que fonamentalment és un inhibidor. Per contra, els medicamentsque actuen com a inhibidors del citocrom P450 augmentaran les Cp delssubstrats amb risc de toxicitat, que hauria de corregir-se amb una reduc-265