Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

Pumarola-3.QXD 4/03/03 06:32 Página 62CRITERIS IMMUNOLÒGICSEls limfòcits CD4+ són la principal cèl·lula diana de l’HIV. El seu comptatgereflecteix l’efecte citopàtic víric. Després de la primoinfecció, la xifrade limfòcits CD4+ baixarà a major o menor velocitat (en anys) en més del90% de pacients. Si la xifra no baixa bruscament és per la gran capacitatde regeneració d’aquesta població cel·lular. En general, cada any es perdenuna mitjana de 60 a 100 limfòcits CD4+. Es considera immunodepressiógreu quan el percentatge o el quocient CD4/CD8 és menor de200/ml, 15% o 0,3, respectivament (VN, 1000±400/ml, 51±5%, 2,1±0,9).Una vegada s’inicia el tractament antiretroviral, l’objectiu és aconseguirl’augment màxim de la xifra de limfòcits CD4+ durant el major tempspossible. En general el tractament antiretroviral produeix un augment dela xifra de limfòcits CD4+ (50/µl a 200/µl, 10% a 100%) que és màxima ales 4 a 12 setmanes i que varia segons l’estat immunològic basal delpacient i el tipus de tractament. Aquest increment de limfòcits CD4+ enles primeres setmanes d’inici del tractament antiretroviral és conseqüènciad’una redistribució del fenotip memòria del compartiment limfàtic perquè,a partir dels 3 a 6 mesos, augmenti el fenotip naive d’origen tímic.Així mateix, es restaura la resposta proliferativa enfront de mitògens iantígens memòria, a excepció de l’HIV, això permet suspendre les profilaxisde les infeccions oportunistes. Paral·lelament a l’augment de limfòcitsCD4+, hi ha una disminució dels limfòcits CD8+ i dels marcadors d’activaciódel sistema immunològic, que reflecteixen la disminució de la virèmiaen plasma i teixit limfàtic.El monitoratge de la xifra absoluta de limfòcits CD4+ és, actualment,un important marcador biològic de referència per al maneig dels pacientsinfectats per l’HIV, essent de gran utilitat com a indicador d’inici del tractamentantiretroviral, per avaluar la seva eficàcia i per indicar l’inici de laprofilaxi de les infeccions oportunistes. Tanmateix, malgrat el seu elevatpes específic, és important tenir en compte que aquest marcador té molteslimitacions (Taula 1). Existeix una variabilitat fisiològica i tècnica importantsi tenim en compte que el seu valor exhibeix un rang limitat (aproximada-62