Guia Clínica de l'HIV 2003 - Sida Studi

fort-11.QXD 6/03/03 05:10 Página 221Tractament combinatLa utilització de més d’un fàrmac permet associar compostos amb activitatenfront de línies cel·lulars diferents. Així, per exemple, hi ha anàlegsde nucleòsids inhibidors de la transcriptasa inversa, com didanosina, lamivudinai zalcitavina, que són més actius en limfòcits i macròfags enrepòs, mentre que zidovudina i estavudina tenen una major activitat enlimfòcits T estimulats. Els tractaments combinats ofereixen, a més, l’avantatged’utilitzar fàrmacs amb acció sinèrgica, ja que actuen en diferentsfases de la replicació viral (inhibidors de la transcriptasa i inhibidors dela proteasa) aconseguint una major activitat antiretroviral amb caigudade la càrrega viral entre 2 i 3 log 10, enfront de 0,4-1,2 log 10de les monoteràpies.La combinació de diversos fàrmacs retarda l’aparició de resistències,ja que inhibeix de manera més efectiva la replicació viral.Tanmateix, la teràpia combinada presenta entre d’altres inconvenientsla possible interacció dels fàrmacs utilitzats, que pel seu perfil detoxicitat o per competir per la mateixa via d’activació fan que algunes deles combinacions possibles no puguin ser administrades. Aquest és elcas d’estavudina i zalcitavina, que no poden associar-se a causa del seuperfil de toxicitat, i de zidovudina i estavudina o zalcitavina i lamivudina,ja que competeixen per la mateixa via de fosforilació.Tractament individualitzatEls nens sense experiència a antiretrovirals tenen majors probabilitatsd’èxit, la primera opció terapèutica és la potencialment més activa, per aixòés important donar tot el recolzament necessari al pacient i a la seva famíliaperquè realitzin de manera correcta el tractament. No obstant això, mésde la meitat dels nens no responen al tractament antiretroviral i, per tant, calfer un canvi de tractament, amb la finalitat d’aconseguir amb la nova pautacontrolar la replicació de l’HIV de manera mantinguda.221