Historia-de-los-heterodoxos-espanioles-1-menendez-pelayo

ESPAÑOLES 769
Ghristians e primeraAient de tota la clericia, et fou denunciat a Boniffaci que,
siu meyns preava Deus, faria en ell temporal juhii aytal que en la sua casa
metexa et en la forca de la sua gloria lo faria confondre per sos enemics, et
finalment deliria les sues plantes et la gloria del seu nom, et tot acó legi ell
metex et meynspreao, et no ho volc creure entro que de feyt ho tasta. An Beneyt
fo denunciat que, si ho meyns preava, tost seria arrapat de la Seylla, co
es tolt del Papat, et del dia que aquesta denuneiacio ac oyda et legida, car ho
meyns preá, no sigue en lo papat sino XXXV. jorns. E can cadau damdos
volc creure la denuneiacio nols profita, car Deus nols dona espay de viure,
per eo car no agren cura desquivar lo vituperi de Jhesu Christ, lo qual conexien
et sabien que hom los denunciava generalment. Perqué podets conexer
dues coses. La una es aqueles denunciacions de par de notre Seynor
se fahien. Laltra es que totes les altres pressones a les quals pertayn la guarda
et la promocio de la veritat evangelical, si meyns preen duy mes lesderroch
daquella veritat, lo qual es manifest per tot lo mon, Deus les comencara
punir en esta vida, e sils dona espay de fer penitencia, sera gracia molt
especial. Encara per tal que pus diligents siats a promoure aquesta veritat,
vos fac saber que les revelacions divines dien que la denuneiacio damunt
oyda fara fer Deus altra vegada, axi com per terca monicio a la Seylla Apostólica;
et daco so cert. Mas per qui o en qual loe o cant nou se. Mas be se que
si la terca denuneiacio meynspreeu, Deu comencara en lan segon apres fer
en ells et en lurs pilars terribles juhiis, deis quals dorrient entro en Occident
se maraveyllaran totes gents. Tot axi com les tres coses damunt dites e
denunciades, axi com Anafil de nostre Seynor Jhesu Christ, axi metex a vos
Sant Pare et a tots christians, ne denuncia altres tres en quant lo corren
deis frares damunt dits. La primera es que Deus los ha inspirats et a units
en son esperit a promoure la veritat del Christianisme per totes parts, co
es entre catholics et seismatichs et pagans, axi que segons la justicia evangelical
entenen a usar de IL gladis, co es espiritual et corporal, e proposen acó
continuar, entro quell Sepulere de nostre Seynor Jhesu Christ sia restituit
a Christians e la secta de Mahumet sia anuUada, e per tal que mils men
creegats, legir vos he los transíais de les letres que amdosos los Reys trameseren
la L al altre. E car primerament fuy messatger del Rey Frederich al
Rey en Jaeme, primerament vos legire lo translat de la sua letra e puxes lo
translat de la responsiva del Rey Darago. La segona cosa que denunciu
dells es que amdos comunament an comencat a promoure la damunt dita
veritat en dues maneres. La primera es donan exemple de feyt en lurs pressones,
car tot co que no scrvie si no a cultivament de vanitat an tot a lurs
pressones, e tota superfluytat de maneres de viure giten de lurs cases per
enteniment de la fi damunt dita. E les regines lurs muyllers los seguexen,
axi que la L*^ per mostrar la veritat de sa
devocio a comencat ja fer dues coses.
La L^ es que totes les joyes, fora daqueles que pertanyen a la dignitat
reyal, partex en IIL parts. La una en pobres aconseyllar. Laltra en esgleyes a
ornar. La terca al passatge doltramar.
Laltra es que totes aquelles familiars
sues qui li solien dir qualsque evacs de vanitats axi com: Madona, tan beus
esta, o semblants páranles a luyades de si, exeeptats aqueles que de cor et
dobra se conformen a ella. La segona obra comuna a abdoses frares en la
qual an comencat a promoure la veritat del Christianisme es ordenament
TOMO I
.
49