Estratègies per al desenvolupament sostenible - Generalitat de ...

D’aquesta manera, és evident que les estratègies no haurien de ser simplementun procés de planificació tecnocràtica: les dimensions polítiques de les estratègiestambé són fonamentals. Com demostra l’experiència d’estratègies anteriors,sembla que les que han tingut més èxit han estat les més participatives i, alcontrari, les estratègies que semblen no dur enlloc, tot i que la documentaciósembli correcta, sovint s’han caracteritzat per una manca de participació i, pertant, de flexibilitat, “apropiament” i compromís.L’experiència ha fet palès que els enfocaments interdisciplinaris i basats en laciència són útils per identificar els problemes i les opcions socials, ambientalsi econòmics, tot i que no suficients. No poden tractar totes les qüestions nidonar accés a tota la informació necessària i útil, ja que molta està en mansdels individus i les comunitats. A més, les decisions que calen són judicis devalor. S’han de prendre amb la participació tant dels “guanyadors” com dels“perdedors”, de manera que s'arribi a alguna mena d'acord o compromís sobreel resultat. Cal un enfocament centrat en les persones per complementar el quees basa en la ciència. Així, hi ha marge tant per a les aportacions tècniquesd’experts individuals com per a una participació més àmplia de moltes personesen els exercicis participatius –tot i que cal no sobrecarregar aquestes personesperquè això causaria una “fatiga participativa”–. És molt important mantenirl’equilibri entre aquests dos enfocaments. La necessitat de la “participació mésàmplia possible” en el camí cap al desenvolupament sostenible apareix endiversos capítols de l’Agenda 21, malgrat que no es precisa clarament com espot garantir.La selecció de participants adequada és potser el pas més crític a l’hora d’establirun procés estratègic. La composició dels participants determinarà tant lalegitimitat de l’estratègia com la seva capacitat per generar noves idees,perspectives i consensos per passar a l’acció. Qüestions com ara larepresentativitat, el mostratge i el grau apropiat de participació són importants.Cal trobar un equilibri entre incloure tota la varietat possible de participants percrear un consens a llarg termini amb una base àmplia i evitar sobrecarregar lescapacitats propiciadores i de gestió d’aquells que organitzen el procés del’estratègia.36L’experiència sobre la planificació estratègica acumulada durant les dues dècadespassades denota una sèrie de requisits per aconseguir la participació efectiva.Tots hauran de planificar-se si es volen obtenir els beneficis de la participació.Si no es fa, podrien deixar-se grups d’interès fora del procés, es podriensubestimar les complicades tasques organitzatives de la participació i els diversos