<strong>de</strong> l’estratègia i po<strong>de</strong>n tenir efectes més duradors que no tan sols la mobilització<strong>de</strong> fons <strong>per</strong> a projectes concrets. Per exemple, és inútil finançar una planta <strong>de</strong>tractament d’aigües residu<strong>al</strong>s si a les empreses no se’ls cobra prou <strong>per</strong> abocar-hiels residus. Tot i que els mecanismes <strong>de</strong>l mercat po<strong>de</strong>n generar <strong>al</strong>guns ingressos,el seu efecte més important és que obtenen més fons <strong>de</strong>ls contaminadors, elsusuaris <strong>de</strong> recursos o els beneficiaris <strong>de</strong>ls serveis ambient<strong>al</strong>s, i que canvien el seucomportament. L’ús d’aquests mecanismes, <strong>per</strong> tant, pot donar lloc a una reducció<strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa governament<strong>al</strong> i a un major aprofitament <strong>de</strong>ls recursos. És probable,no obstant això, que canviï la distribució <strong>de</strong>ls recursos. La introducció d’un impost<strong>per</strong> emissions <strong>de</strong> contaminació industri<strong>al</strong> significa que les empreses hauran <strong>de</strong> pagar<strong>per</strong> l’ús que fan <strong>de</strong> la capacitat assimilativa <strong>de</strong>l medi ambient, mentre que abans hiaccedien sense cost. En aquest sentit, c<strong>al</strong>dran fons a curt termini <strong>per</strong> ajudar<strong>de</strong>terminats grups a adaptar-se.En l’àmbit nacion<strong>al</strong>, hi ha tres plantejaments bàsics pel que fa <strong>al</strong>s mecanismes <strong>de</strong>lmercat: (1) eliminar els mecanismes financers existents que són <strong>de</strong>sfavorables <strong>per</strong><strong>al</strong> <strong><strong>de</strong>senvolupament</strong> <strong>sostenible</strong>, com les subvencions a l’energia; (2) adaptar elsmecanismes <strong>de</strong>l mercat existents; (3) introduir nous mecanismes financers queintern<strong>al</strong>itzin les extern<strong>al</strong>itats ambient<strong>al</strong>s o soci<strong>al</strong>s.En els tres tipus <strong>de</strong> mesures hi hauria guanyadors i <strong>per</strong><strong>de</strong>dors, i el seu efecte i eficàciavariarien en funció <strong>de</strong> la natur<strong>al</strong>esa <strong>de</strong>l sector o <strong>de</strong> la qüestió ambient<strong>al</strong> o soci<strong>al</strong> quees tractés. C<strong>al</strong>, doncs, primer <strong>de</strong> tot, estudiar-ne l’impacte potenci<strong>al</strong>.Eliminar les iniciatives <strong>de</strong>sfavorables. Per <strong>de</strong>terminats motius, importants factors <strong>de</strong>producció com l’energia, l’aigua i els pestici<strong>de</strong>s sovint tenen un preu inferior <strong>al</strong> costmargin<strong>al</strong> privat, potser a causa <strong>de</strong> les subvencions governament<strong>al</strong>s o <strong>de</strong>ls controls<strong>de</strong> preus que pretenen fomentar l'activitat industri<strong>al</strong> productiva. La lògica pot serprotegir els interessos <strong>de</strong> grups <strong>de</strong> renda baixa o oferir serveis consi<strong>de</strong>rats beneficiosos<strong>per</strong> a la s<strong>al</strong>ut pública. En casos concrets, es pot consi<strong>de</strong>rar que, administrativament,és més senzill tenir polítiques fisc<strong>al</strong>s menys precises. L’eliminació <strong>de</strong> subvencionsdistorsionadores té diversos efectes positius: <strong>al</strong>libera recursos financers que, <strong>al</strong>eshores,po<strong>de</strong>n emprar-se en activitats més encamina<strong>de</strong>s <strong>al</strong> <strong><strong>de</strong>senvolupament</strong> <strong>sostenible</strong>,millora el medi ambient i potencia el rendiment econòmic i, possiblement, la distribució<strong>de</strong>ls guanys. L’OCDE 16 , a partir d’estudis <strong>de</strong> cas a diferents països membres, ha<strong>de</strong>mostrat que l’eliminació <strong>de</strong> subvencions a l’agricultura, l’energia, les activitatsindustri<strong>al</strong>s i el transport pot conduir a situacions win–win.16 OCDE. Improving the Environment Reducing Subsidies. París: OCDE, 1998. 55
Els mecanismes <strong>de</strong>l mercat po<strong>de</strong>n pen<strong>al</strong>itzar empreses o individus <strong>per</strong> efectesambient<strong>al</strong>s o soci<strong>al</strong>s negatius. O els po<strong>de</strong>n fer pagar <strong>per</strong> l’ús d’un recurs natur<strong>al</strong>.O bé els po<strong>de</strong>n compensar <strong>per</strong> prestació <strong>de</strong> serveis ambient<strong>al</strong>s o soci<strong>al</strong>s. Els afersprincip<strong>al</strong>s son:Determinar el grau a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong>l càrrec o pagament. Els primers esquemes es vanintroduir més com a instruments <strong>de</strong> recaptació que com a mèto<strong>de</strong>s <strong>per</strong> canviarcomportaments. Per tant, els càrrecs eren baixos. Els esquemes posteriors hanintentat rec<strong>al</strong>car més l'efecte d'incentiu.Imposar el pagament i solucionar el frau sense augmentar excessivament elscostos administratius, en especi<strong>al</strong> si hi ha poca imposició mitjançant les regulacions.El problema <strong>de</strong> la taxa d’ aigües residu<strong>al</strong>s <strong>de</strong> Mèxic va ser precisament la mancad’imposició leg<strong>al</strong>.Su<strong>per</strong>ar la resistència <strong>de</strong> grups <strong>de</strong>terminats que po<strong>de</strong>n <strong>per</strong>dre com a conseqüència<strong>de</strong> la introducció <strong>de</strong>l mecanisme <strong>de</strong>l mercat. Els sectors industri<strong>al</strong>s que més energiautilitzen s’han oposat <strong>al</strong>s impostos sobre els combustibles fòssils, que han quedatdiluïts <strong>per</strong>què s’hi han inclòs excepcions i reduccions.Resoldre els efectes regressius sobre els més pobres, que són menys capaçosd’adaptar-se <strong>al</strong>s canvis proposats. Els impostos sobre els combustibles fòssils,<strong>per</strong> exemple, po<strong>de</strong>n tenir efectes negatius en els grups més <strong>de</strong>safavorits si nose’ls po<strong>de</strong>n donar ajuts <strong>per</strong> adoptar mesures d’est<strong>al</strong>vi d’energia; <strong>per</strong> exemple,millorant equips <strong>de</strong> cuina o <strong>de</strong> c<strong>al</strong>efacció amb mitjans més nous i efectius.Garantir que els ingressos obtinguts s’utilitzen correctament i establir procediments<strong>per</strong> evitar la m<strong>al</strong>versació. Norm<strong>al</strong>ment, això suposarà la creació d’estructuresinstitucion<strong>al</strong>s.56Integrar el <strong><strong>de</strong>senvolupament</strong> <strong>sostenible</strong> en la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions financeres i d’inversió.L’èxit i la credibilitat d’una estratègia <strong>per</strong> <strong>al</strong> <strong><strong>de</strong>senvolupament</strong> <strong>sostenible</strong> <strong>de</strong>penen<strong>de</strong> la mesura en què els grups d’interès clau actuen <strong>de</strong> conformitat amb ella. Perexemple, una estratègia que posa l’accent en la promoció d’energies renovables ol’eficiència energètica queda <strong>de</strong>sautoritzada si organitzacions <strong>de</strong>l sector públic oprivat inverteixen en plantes d’energia <strong>de</strong> combustibles fòssils. Això significa que les<strong>de</strong>cisions financeres han <strong>de</strong> ser coherents amb les ENDS i, <strong>al</strong>hora, que la integraciód’objectius <strong>de</strong> <strong><strong>de</strong>senvolupament</strong> <strong>sostenible</strong> en la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> les empreseshauria <strong>de</strong> ser un <strong>de</strong>ls objectius fonament<strong>al</strong>s <strong>de</strong> l’ENDS. Per aconseguir-ho, c<strong>al</strong> la
- Page 1 and 2:
Documentsde Recerca6Estratègies pe
- Page 3 and 4:
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:
- Page 5 and 6: Strategies for sustainable developm
- Page 8 and 9: 1. PlantejamentEl desenvolupament s
- Page 10 and 11: 2. Per què el desenvolupament sost
- Page 12 and 13: perquè els nivells d’actius aban
- Page 14 and 15: 1. Centrades amb claredat en el ben
- Page 16 and 17: 3. Condicions per a l’èxit de le
- Page 18 and 19: 3.5. Cal assegurar que s’apropiï
- Page 20 and 21: 6. Creació de mecanismes per contr
- Page 22 and 23: 4. Bases analítiques: Informació
- Page 24 and 25: es tracta d’obtenir informació i
- Page 26 and 27: 4.4. Els tres enfocaments principal
- Page 28 and 29: condicions humanes i ambientals. El
- Page 30 and 31: Combinant indicadors per crear índ
- Page 32: exercici (en aquest cas és desitja
- Page 35 and 36: Participació - un terme carregat d
- Page 37 and 38: D’aquesta manera, és evident que
- Page 39 and 40: ealistes dificulten la viabilitat d
- Page 41 and 42: pràctiques dels òrgans governamen
- Page 44 and 45: 6. Adopció de decisions estratègi
- Page 46 and 47: Pla d’accióUn pla d’acció és
- Page 48 and 49: valors polítics relacionats, espec
- Page 50 and 51: Una estratègia amb una bona base d
- Page 52: concentrar-se en possibilitats win-
- Page 55: tarifes més adequades als usuaris.
- Page 60 and 61: 8. Monitoratge i avaluació de l’
- Page 62 and 63: Relacionats amb dades de referènci
- Page 64: Estrategias para eldesarrollo soste
- Page 67 and 68: profundización de las estrategias
- Page 70 and 71: 2. ¿Por qué el desarrollo sosteni
- Page 72 and 73: el bienestar, velando para que los
- Page 74 and 75: Ya se han formulado algunos princip
- Page 76 and 77: 3. Condiciones para el éxito de la
- Page 78 and 79: el riesgo de abandono de la estrate
- Page 80 and 81: «sobre la naturaleza de las consul
- Page 82: ¿Qué medios y capacidades tienen
- Page 85 and 86: Análisis del escenario: pensar pos
- Page 87 and 88: Es importante que las personas impl
- Page 89 and 90: obligada por trabajo, ruptura de la
- Page 91 and 92: Las evaluaciones de sostenibilidad
- Page 93 and 94: Listar los mecanismos que actualmen
- Page 95 and 96: enriquecer el debate y abrir las
- Page 97 and 98: Participación - un término cargad
- Page 99 and 100: participativa con el uso de medios
- Page 101 and 102: Para ser efectiva, una estrategia d
- Page 103 and 104: Una estrategia a largo plazo diseñ
- Page 105 and 106: 104ellos. Sin documentos, una estra
- Page 107 and 108:
HitosLos hitos de cada objetivo est
- Page 109 and 110:
sociedad y que marcan la dirección
- Page 111 and 112:
Objetivos de desarrollo del milenio
- Page 113 and 114:
objetivos y los hitos acordados tie
- Page 116 and 117:
7. Bases financieras de las estrate
- Page 118 and 119:
Los mecanismos del mercado pueden g
- Page 120:
Por ejemplo, una estrategia que pon
- Page 123 and 124:
- resultados, en el sentido de acce
- Page 125 and 126:
El estado del medio ambiente (espec
- Page 128 and 129:
1. ApproachSustainable development
- Page 130 and 131:
2. Why Sustainable Development Requ
- Page 132 and 133:
and national scale it will require
- Page 134 and 135:
3. Comprehensive and integrated str
- Page 136 and 137:
3. Conditions for the Success of Su
- Page 138 and 139:
3.5. All the departments and bodies
- Page 140 and 141:
6. Creation of mechanisms to monito
- Page 142 and 143:
4. Analytical bases: Information an
- Page 144 and 145:
Developing a co-ordinated and conti
- Page 146 and 147:
4.4. The three main approaches to m
- Page 148 and 149:
e compared withprevious ones, provi
- Page 150 and 151:
4.4.4. Analysing sustainable mechan
- Page 152:
to enrich debate and widen the “s
- Page 155 and 156:
Participation - a loaded termPartic
- Page 157 and 158:
Strategy experience has made it cle
- Page 159 and 160:
The Aarhus ConventionThe Aarhus Con
- Page 161 and 162:
aise awareness among government, ci
- Page 164 and 165:
6. Adoption of Strategic DecisionsT
- Page 166 and 167:
new policies, policy changes and li
- Page 168 and 169:
Precedent and the existing hierarch
- Page 170 and 171:
compromise, to reach agreement wher
- Page 172:
such as a fishing ground, a watersh
- Page 175 and 176:
for environmental services. Governm
- Page 177 and 178:
Charges were therefore low. Later s
- Page 180 and 181:
8. Monitoring and Evaluating the St
- Page 182 and 183:
Organized into a consistent framewo
- Page 186:
El Consell Assessor per al Desenvol