Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

More documents

Recommendations

Info

U T’AN U TS’URIR UNICH ITY’AÑ REKTOR AÑBÄ TYI UNICH SK’OP YAYEJ YU’UN MUK’UL AJWALIL TA SNAIL NOPJUN UNICH TUK’IN YOH CHUN kah meta’ U nahi u kansa’hu’un Intercultural ich Chiapas (UNI- CH) tu ye’sa hunp’e ba’ ne tsoy tuk’in ka’ tu mu’ch’a u bah yete u her U nahi u kansa’hu’un ma’ ha’ri’ U nahi u kansa’hu’un ich México. U nahi u kansa’hu’un ich Alicante, España, lahi’ u yoh chuni mok meana yete UNICH ti’ u kaxtiko’ mea, lah tian tu mea u winik u nahi tuba ku kansa’hu’un. A he’ mea antbi ti’ Agencia Española de Cooperación Internacional yete Desarrollo (AECID), mok tu yanta ti’ u kaxta’ mea. Mok ku yirik a mea lahi’ Dra. María José Pastor, U nahi u kansa’hu’un ich Alicante yete Dr. Domingo Gómez López U nahi u kansa’hu’un Intercultural ich Chiapas mok tu meano’, ne u yohero’ tu hach metaho’ mea ich a mehen kahar chiapaneca. A mea ti’ hmeta’ ich Chiapas, a mea ti’ naachi ts’ur, ku yantik u lu’um yete ku yantik ti’ u tsoytar. A he’ hu’un he’ u meta’ hunbuk’a’ kutar hunp’e t’an, lahi’ tan u meta’. A mea ku ye’sik, bexi’, ku mu’ch’ik u baho’ tu meaho’, ti’ u kaxta’ yete ku yantik u baho’ U nahi u kansa’hu’un. A he’ baykin hmeta ne yan bo’wi ma’ ha’ri’ ti’ UNICH, ti’ u kansik yete bihk ku metik mea, bexi’ yan bo’wi ti’ uh wesi Chiapas mok tu ya’ara a mea ti’ naachi ts’ur ne yan bo’wi tio’ ti’ u tsoytar u mehen kahar. A UNICH lahi’ U nahi u CHE’ TSA’ TYEJCHI ili, Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH) tsa’ iyak’ä ibä tyi tsujyel yik’oty komol k’elol mach kojikach tyi tyojlel yotylel ñop juñtyañ jiñi xMejikujob, yik’oty ja’el xjula’ob. Ili Universidad de Alicante, España, jiñach ñaxañ Universidades yik’otybä UNICH tsa’ ikomo ak’äyob ity’añ cha’añ mi cha’leñob e’tyel tsa’ ikomo aläyob cha’añ mi chalenob chajpaya, baki mi yochelob xtyelobtyak tyi chap’elel yotylel päs juñ. Ili e’tyeläl tsa’ ityaja ikotyäñtyel tyi Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), ya’ baki tsa’ iweñ tyaja iweñlel ili chajpaya. Bajche’ jiñi x-e’tyelob, jiñi Dra. María José Pastor, de la Universidad de Alicante y el Dr. Domingo Gómez López de la Universidad Intercultural de Chiapas tsa’bä imeleyob ili chajpaya, chajpabilobäch kome jiñobäch tsaj ñob tyi lumal matye’el chyapaneka jiñobäch tsa’bä iyäk’ayob ibäj. Ili cahjpaya icha’añäch tyi weñlel Chyapas, ili xämbalob, ili e’tyeläl mi päs ibä ila tyi Estado woli ipijtyäñtyel cha’añ mi yäk’ob ibä ja’el yaño’bä cha’añ mi kolel majlel. Cha’añ tyi pästyäl tyi yuxp’elel lakty’añ wokoläch tyi tyajol. Ili e’tyeläl yik’oty tyi pästyäl tsa’ äch ichaleyob e’tyel añbä ina’tyibalob. Tyi tyajol ili e’tyeläl ñukäch ik’ajñibäl mach kojikach tyi tyojlel tyi x-e’tyelob tyi UNICH, tsa’bä K’ALAL XJACH’IBAL YU’UN chiknajel, te Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH) la me yak’ ta ilel te tatombail sok spajel k’opetik, ma’ jauk nax sok Universidades e Instituciones de Educacion Superior mexicanos, ja’nix jich yantik k’ejel. Te universidad de Alicante, España, ja sbabial universidad sok te Unich la spa sk’opik yu’un a’tel banti x-a’tejik ta xche’balik la yak’ik pasel jun sjunal a’telil, sok te koltael yu’un agencia española yu’un cooperación internacional y desarrollo (AECID) te la slekubtes te bitik sle slejibal a’tel. te mach’atik la spasik sjunal a’telil, te Dra. María José Pastor yu’un Universidad de Alicante sok te Dr. Domingo Gómez López yu’un Universidad Intercultural de Chiapas yakalik ta spasel lekil a’tel, sok te tsob lumetik yu’un toyem te’ ak’ aj’mal Chiapaneca te le’ la yich’ik pasel sjunal a’telil. Te sle’el sk’oplal a’telil la yich’ik pasel ta jun slum k’inalil te bayal skoplal ta stojol Chiapas te yakalik ta smaliyel slok’ib stak’inik-a swenta yu’un smuk’ubteselik. Jich bit’il te a’telil to te ya yich’ pukbeyel sk’oplal ta wakeb bats’il k’opetik, ja yan xan lekilal-a. te sjunal a’telil sok te bitik lo’k-a, soknix ta selektesel ya’tel nopteswanejetik, yu’un sle’el sk’oplal a’tel te junax yakalik ta spasel te Universidades melel jich sk’oplal yu’unik. | 8
PARAULES DEL RECTOR DE LA UNICH DES DELS PRIMERS dies de la seua fundació, la Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH) va marcar com una de les seues prioritats establir relacions i convenis no solament amb universitats i institucions d’educació superior mexicanes, sinó també foranes. La Universitat d’Alacant, a Espanya, va ser una de les primeres universitats amb les quals la UNICH va establir un conveni de col·laboració amb l’acord per part d’ambdues institucions de posar en pràctica un projecte d’investigació conjunt, en el qual participaren acadèmics d’ambdues institucions. El projecte ha tingut, a més, el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), cosa que va beneficiar notablement els propòsits de la investigació. Els acadèmics responsables del projecte, la Dra. María José Pastor, de la Universitat d’Alacant, i el Dr. Domingo Gómez López, de la Universitat Intercultural de Chiapas, han conduït la investigació amb serietat, professionalisme i compromís amb les comunitats de la selva chiapaneca que van ser l’escenari del projecte i el seu subjecte. La investigació es va dur a terme en un camp d’importància per a Chiapas, el turisme, activitat que acreix la seua presència en l’Estat i de la qual s’esperen contribucions importants per a detonar-hi el desenvolupament. El fet que els resultats de la investigació es publiquen LO’IL YU’UN JNIT JPAS ABTEL TA UNICH TE NO’OX TA sba k’ak’aletik k’aluk ji k’ot ta pasel, te muk’ul chanobjun stalel nitil kuxlejal ta Chiapas (UNICH) laj sts’ib komel k’ucha’al ba’yuk te sk’otel vunel snupbenal xchi’uk sts’ib ko’ola abtele mo’oj ja’ no’ox chi’uk muk’ul chanobjunetik te muk’ul naetik ta yak’el skotol chanjun ta México, ja’ jech xchuk’it ta oyik ta namal balumil. Ta muk’ul chanobjun ta Alicante, kaxlan lum, to ta sba ji pas ta muk’ul chanobjunetik xchi’uk te k’usi li UNICH laj sk’otes sjunal ta koltabail chabail ta xchi’bal muk’ul naetik yak’el ta pasel ta jun k’op spasel abtel ta sjak’el ta moj, ja’ te bu ch-abtejik chanubtasvanejetik ta chibal muk’ul naetik. Li k’op spasel abtel ja’ yich’o, yan te, xchi’uk ti skoltajel yu’un te ventainbil kaxlan ta koltajelbail sp’ejel balumil xchi’uk xch’ielal (AECID), ja’ k’ucha’al laj sta yutsilal ti sventainobil te sjk’obil. Li chanubtasvanejetike yich’bejik ta sventainbiletik ta sk’op spasel abtel, Dra. María José Pastor Alfonso te ta muk’ul chanobjun Alikante xchi’uk li Dr. Domingo Gómez López te ta muk’ul chanobjun stalel nitil kuxlejal ta Chiapas ja’ yich’ojik batel te sjak’el xchi’uk tsots semlol, lek abtel xchi’uk tsots sk’oplal ta bats’i lumaliletik ta te’tikal osilaletik yu’un Chiapas k’usi ja’ ikomik ta snail te sk’op spasel abtel xchi’uk stik yalemal vo’ik. Ta sjak’elej ja’ te ji yich’ jpasel ta jun set’ balumil tsots sk’oplal sventa Chiapas, ta xambalil, abtelal k’usi ta xch’ibatel sk’otebal ta jlumaltik xchi’uk bu ta xich’ malajel ep yak’el sk’oplal sventa li xch’ielal. Li stsatsubeltas ta k’usi li yutsilal te sjak’elelj ja’ ta pukiesel ta vak chop ts’i’babil ak’o sk’elik xchanik bats’i PALABRAS DEL RECTOR DE LA UNICH DESDE LOS PRIMEROS días de su fundación, la Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH) marcó como una de sus prioridades el establecer relaciones y convenios no solo con universidades e instituciones de educación superior mexicanas, sino también foráneas. La Universidad de Alicante, España, fue de las primeras universidades con las que la UNICH estableció un convenio de colaboración, acordando ambas instituciones poner en práctica un proyecto de investigación conjunto en el que participasen académicos de ambas instituciones. El proyecto ha contado, además, con el apoyo de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), lo que benefició notablemente los propósitos de la investigación. Los académicos responsables del proyecto, la Dra. María José Pastor, de la Universidad de Alicante, y el Dr. Domingo Gómez López, de la Universidad Intercultural de Chiapas, han conducido la investigación con seriedad, profesionalismo y compromiso con las comunidades de la selva chiapaneca, que fueron el escenario del proyecto y el sujeto del mismo. La investigación se llevó a cabo en un campo de importancia para Chiapas, el turismo, actividad que acrecienta su presencia en el Estado y de la que se esperan contribuciones importantes para detonar el desarrollo. El hecho de que los resultados de la investigación se publiquen en los 9 |
Page 1 and 2: IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
Page 3 and 4: IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
Page 5 and 6: VALENCIÀ TZOTZIL ESPAÑOL IMPACTES
Page 7 and 8: Als «homes autèntics», jalach’
Page 9: ÍNDEX PARAULES DEL RECTOR DE LA UN
Page 13 and 14: en els sis idiomes que s’hi veuen
Page 15 and 16: PARAULES DE LA VICERECTORA DE RELAC
Page 17 and 18: naturaleza o la cultura. Por ello,
Page 19 and 20: més, un interès: la construcció
Page 21 and 22: PRÒLEG AQUEST TEXT ÉS producte de
Page 23 and 24: estudi des de les disciplines de l
Page 25 and 26: 23 |
Page 27 and 28: INTRODUCCIÓ EL TURISME HA estés e
Page 29 and 30: amb el turisme comunitari; el terce
Page 31 and 32: 1 EL TURISME COMUNITARI I LA SEUA R
Page 33 and 34: nacional era més important que la
Page 35 and 36: l’agricultura dins d’una mateix
Page 37 and 38: participación de las secretarías
Page 39 and 40: mica en una alternativa de desenvol
Page 41 and 42: l’ús racional dels recursos natu
Page 43 and 44: Calle de Frontera Corozal con anunc
Page 45 and 46: pot convertir-se en una forta amena
Page 47 and 48: creació d’una xarxa denominada R
Page 49 and 50: económicos que genera esta prácti
Page 51 and 52: una estratègia per a arribar al de
Page 53 and 54: 2 CULTURA, IDENTITAT I TURISME PER
Page 55 and 56: vivimos en su memoria, creamos lazo
Page 57 and 58: La identidad consiste esencialmente
Page 59 and 60: Artesanas lacandonas, Lacanjá Chan
Page 61 and 62:
com poden coexistir cultures múlti
Page 63 and 64:
formes de manejar les seues situaci
Page 65 and 66:
lacandones, que fins fa poc temps r
Page 67 and 68:
els pobladors de la Selva Lacandona
Page 69 and 70:
fomentar el desenvolupament local c
Page 71 and 72:
que, juntament amb els paratges nat
Page 73 and 74:
Mural de Bonampak 71 |
Page 75 and 76:
Árbol de caoba Guacamaya roja 73 |
Page 77 and 78:
3 LA SELVA LACANDONA EL NOSTRE RECO
Page 79 and 80:
del país, entre els rius més impo
Page 81 and 82:
3. . Pèrdua de la pràctica agríc
Page 83 and 84:
4 CONVIVÈNCIA DELS POBLADORS. ORIG
Page 85 and 86:
arreplegaven en Tenosique i que fin
Page 87 and 88:
de l’Estat de Chiapas), inicia l
Page 89 and 90:
Cabañas turísticas de Escudo Jagu
Page 91 and 92:
5 INICI I DESENVOLUPAMENT DEL TURIS
Page 93 and 94:
això finançat pel Projecte Desenv
Page 95 and 96:
naturales, como la laguna de color
Page 97 and 98:
serveis oferits als visitants, tot
Page 99 and 100:
organitzar per a cercar finançamen
Page 101 and 102:
en funcionamiento. No cuentan con e
Page 103 and 104:
Rodolfo Chambor Yuk, Director Ejecu
Page 105 and 106:
a l’agricultura i conreen dacsa,
Page 107 and 108:
ecepció, dues cabanyes en construc
Page 109 and 110:
mera que va entrar en contacte amb
Page 111 and 112:
Grupo de Guías Kok Chan, Grupo de
Page 113 and 114:
ció de petjades de la fauna local
Page 115 and 116:
dissenys tèxtils de la cultura ch
Page 117 and 118:
dels Pobles Indígenes i la Comissi
Page 119 and 120:
Una tarde en la Selva Lacandona 117
Page 121 and 122:
6 ACTIVITAT TURÍSTICA I RECURSOS C
Page 123 and 124:
Pocs llocs de treball poden aconseg
Page 125 and 126:
collarets, cistells, figures de fan
Page 127 and 128:
No podem oblidar les talles en fust
Page 129 and 130:
ofici de Nahá. És gran el recel g
Page 131 and 132:
Kayum Ma’ax Martínez, pintor de
Page 133 and 134:
Niña y artesanía de Lacanjá Chan
Page 135 and 136:
i després va regressar al seu Nah
Page 137 and 138:
seua cultura, trobem que els altres
Page 139 and 140:
de las Golondrinas); uns altres s
Page 141 and 142:
transmetre un coneixement oblidat p
Page 143 and 144:
Cascada Las Golondrinas, Nueva Pale
Page 145 and 146:
Ofelia Chambor y su madre, Lacanjá
Page 147 and 148:
7 IMPACTES SOCIOCULTURALS DE LA GES
Page 149 and 150:
aquesta circumstància pot incidir
Page 151 and 152:
azones fundamentales: el excesivo t
Page 153 and 154:
cipació i responsabilitats especí
Page 155 and 156:
la millora en les carreteres d’ac
Page 157 and 158:
caiac. Quant als joves podem afirma
Page 159 and 160:
diverses religions, fonamentalment
Page 161 and 162:
Kayum Carlos y su hijo, habitantes
Page 163 and 164:
Jóvenes mujeres de la etnia Ch’o
Page 165 and 166:
CONCLUSIONS Sintetitzem ara una sè
Page 167 and 168:
-Se segueixen aplicant els sistemes
Page 169 and 170:
modificant-se, conserven la identit
Page 171 and 172:
Río Usumacinta, Frontera Corozal 1
Page 173 and 174:
Entrevista a Carmelo Chambor Yuk, l
Page 175 and 176:
Equipo de investigación, Cascada C
Page 177 and 178:
© de los textos: MARÍA JOSÉ PAST
show all

Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?